Vivi "la trapella arreplegada"

CUIDARÈ DEL TEDDY

2011-08-06T12:17:00.005+02:00

hola, ja se que escric molt poc, pero es que aqui dalt tinc molta feina per organitzar i controlar que tots s'ho passin molt bé.

Ahir a la tarda, en Teddy va creuar l'arc de Sant Martí, i ara ja tinc ajuda per controlar els jocs de tots els meus amics.

Ell controla als mascles, bordan amb la seva veueta peculiar , i juga i salta, perque ara no hi rés que el faci mal, ni l'artrosi, ni el pancreas, i menja molt com sempre feia a la terra, (perque sempre ha sigut un golafre).

Sé que la Boni el trobará a faltar, pero ja l'hi explicarè en somnis, que aqui ara estarà molt ben cuidat.

En Teddy tenia sort, tenia dos mares, la seva propia que l'ha estimat moltissim i la meva mama, que el cuidava quan la seva tenia que guanyarse les garrofes per comprar-li el seu menjar. No us amuïneu, jo cuidarè d'ell, per alguna cosa sempre he sigut la jefa.

DESCANSA EN PAU PETIT, PITUFIN, RATOLÍ, CANIJÍN, així l'hi saludava tots els matins la mama.

UN ANY, JA FA UN ANY

2010-09-27T12:28:00.006+02:00

Ja fá un any que vaig marxar a creuar l'arc de Sant Martí. Els papas encara s'els hi fà un nus a la gola, quan parlen de mí.

Tinc molta feina, cuidant als meus amics que ja fa temps que van marxar de casa.

Els papas, encara fan de les sev,es no fá gaire van cuidar una baldufeta preciosa de nom "Blanquita", que va fer les delicies de la Boni, no parant de jugar amb ella.

La mami, necessita aixó, gossets que cuidar, i estimar, perque si no.... baixa la guardia i s'em possa molt trista, sense ganes de rés. L'hi dono gracies a la Boni, d'haver escollit aquesta familia, perque sé del cert, que fins el darrer moment, lluitaràn per ella, i per sempre més estarà dintre dels seus cors. Ànims ¡¡¡, Boni i Cobi, que teniu molt que donar i uns papas que cuidar.

MOlts petons per tots.

Gràcies ¡¡¡¡¡¡

2010-07-28T11:41:00.001+02:00

Em sento orgullosa avuí de èsser catalana.
S'ha aprovat a Catalunya la prohibició de les curses de braus ¡¡¡¡¡
Al menys a la meva terra, es comença a tenir cura de tots els animals com ma germanes i jo.

signat

Vivi

QUIN FRED ¡¡¡¡

2010-03-08T19:35:00.004+01:00

Hola a tots ¡¡¡

el dijous els papes varen portar a la Boni a la pelu i així ens la van deixar , ni la Cobi la coneixia ¡¡¡¡

i avui han sortit a jugar amb la neu, a ella, no l'hi agrada tant com m'agradava a mi, que m'he la menjava i tot, pero al final, l'hi he explicat que està molt bona, que sembla cotó de sucre i llavors la cosa ha canviat

PER UNA JOGUINA

2010-02-13T20:16:00.004+01:00

La mama diu que la Boni està feta un trasto (clar, acostumada a un gossa tranquila, ordenada i maca com jo.... i aixó que no vaig coneixer a la meva iaia) .

Es va comprar unes sabatilles amb 3 floretes cada escuna de felpa, dons ja l'hi quedan només 4 floretes. Al menys va menjarse el mateix color de flor, perque fes joc.

Al Okupa de casa, el Teddy, el té fregit, ella pensa que es un cadell.... pero es un iaio de 13 anys ¡¡¡¡ Ja veieu com es barallan per un cordillet ¡¡¡¡

ahhh ¡¡ i no us he esxplicat, que cada nit, l'hi ha de possar una safata de plastic amb papes, i allí fá la seva feina, no hi ha manera que aguanti com jo, una nit sencera.
Pero desprès et mira amb aquesta carona, i qui es el "guapu" que s'enfada amb ella.

2009-12-30T20:31:00.003+01:00

LA MAMA, NOMÉS US DESITJA, QUE AQUEST ANY SIGUI SOBRE TOT, MILLOR QUE EL QUE EM DEIXAT.

I JO US DEMANO, COM SEMPRE, QUE ENS ESTIMEU COM HO FEU, I QUE SI ALGUN DIA, UN DELS VOSTRES PELUTS, DESIDEIX TRASPASAR L'ARC DE SANT MARTÍ, OBRIU LA PORTA A UN ALTRE, QUE COM JO, US ASEGURO, QUE SOM MOLT AGRAITS.

MOLT BON ANY

EI¡¡¡ TATA¡¡¡¡, SOC LA BONI, JO TAMBÉ VULL FELICITAR-LOS AQUEST 2010, I EL QUE DIU LA VIVI ES VERITAT, JO HE TROBAT UNA LLAR ON ENVELLIR.

SEMPRE SEREM VIUS EN ELS VOSTRES CORS

2009-11-12T19:57:00.004+01:00

La mama no sap que aquí on estic tinc molta feina, en controlar als gossets que juguen, els gatets que no es mengin els ratolins, i que tots els que estem en el Cel estiguem bé i contents, aquí on res ens fa mal, els premis son a dojo i som infinitament feliços ¡¡¡¡

I ara vol que jo continüi dient-li el que ha d'escriure ¡¡¡ Bé, que hi farèm.

- Princi ¡¡¡ Verdi ¡¡¡ Fiona ¡¡¡ vigileu vosaltres que ara estic enfeinada dictant a la mama.

Els papas encara estan tristos, pero hi ha una cosa que sé d'ells, que encara que ho passan malament, son tantes les ganes d'ajudarnos als que no ens volen, que han tornat a picar i ja tenen una baldufeta que els hi fà la vida mes alegre.

Us presento a la meva germaneta Boni

Es bufona oi ???? té un any i mig, i està aprenent ràpid. Es de la lliga protectora d'animals de Sabadell. www.protectorasabadell.org

(de fet, li vaig deixar amagat el meu diari, i cada dia fà coses que s'he sembla més a mi) encara que la mama diu que no es tan grunyona (la veterania era un grau).

A partir d'ara , us explicarè les entremaliadures que fà, perque no podeu imaginar lo dolentota que es.

La Vivi ha creuat l'Arc de Sant Martí

2009-09-27T14:26:00.003+02:00

Avui es un dia molt trist per nosaltres, hem hagut de pendre la pitjor decisició que es pren en aquesta vida.

La Vivi ens ha deixat per anar en busca de la Mishina, la Tula, la Blanquita, el Hanson, la Princi, la Fiona, i tans d'altres que ens han omplert el nostre cor, l'anima i la nostra vida.

Ha sigut molt dur, rapid i fulminant, un tumor a la melsa s'ens la endut, nomes 5 anys ha estat al nostra costat, 5 anys en els que em intentat que oblidès les penuries d'una gossera, l'em estimada, protegida i cuidada tan com en pogut o en sabem.

Crec que ha sigut feliç al nostre costat.

Et trovarem molt a falta petitona, grunyona i trapelleta.

gracies a tots que ens eu anat seguint.

RETROBAMENT

2009-09-04T21:34:00.003+02:00

Avui la mama s'ha retrobat amb un bon amic que feia potser 15 anys que no veia, la vida no l'ha tractat gens bé, pero ell, a resurgit com l'AVE FENIX de les cendres i en la lluita de la vida, es un guanyador, un lluitador i una gran persona (encara que aixó últim, pot donar fé la mama que ja ho era fà 15 anys.

us posso el seu blog que és força interesant:

http://jesusporquesomostanegoistas.blogspot.com/

ANIM JESUS, ENDAVANT ¡¡¡

ENS CALEN MOLTS COM TÚ

2009-07-12T18:44:00.004+02:00

In memorian

XESCO BOIX

Avui la mama no parlarà de mi.

El proper dia 21 farà 25 anys que en Xesco Boix va desaparèixer del nostre costat, una malaltia l'hi va fer decidir fer un llarg viatge .

Per tots com jo, que vam tenir una infantessa plena de cançons d'ell, primer reivindicatives i desprès infantils, que ens ha plenat la nostra ànima, sempre estarà en un bocinet del nostre cor.

Ho dic amb veu ben alta, sóc KUMBA i em sento ben orgullosa de haver format part d'aquesta historia.

Com deia en Xesco:

estima, estima,

que aixó mai no fà mal,

mai no fà mal,

ES UN REMEI COM CAL

Hola amics !!!!!

2009-07-05T19:24:00.002+02:00

la mama està molt enfeinada, perque en aquests moments ha d'atendre practicament 3 cases, sé que no es pot possar al dia amb els vostres blogs, pero m'ha dit que us digui que estem tots bé, i el problema es la manca de temps.

Quan vinguin temps millors, escriurà i continuarà possantse al dia dels vostres blogs.

Us estimem a la distància amics nostres.

NO HA POGUT SER

2009-04-03T12:31:00.004+02:00

Dons, així com ho dic, no ha pogut ser, la Cobi ha perdut els 2 nens que portava, segons la cobaiológa segurament pel fet del estress del viatge des de Vidreres a Terrassa.

Com son uns rosegadors molt delicats i d'eseguida s'estressan, els dos nens que duie no han crescut i de fet un d'ells ja ha estat absorvit pel cos de la Cobi, i l'altre s'ha quedat a dintre sense arrivar a formar-se.

Que hi farem... em deixat de bullir aigua i recullir tovalloles.

Pero no us preocupeo, la Cobi esta bé de salut i continua menjan com una boixa.

Ja podeu deixar també de bullir aigua, amics

Un altre premi ¡¡¡¡

2009-03-14T19:49:00.003+01:00

si ja ho deia jo ¡¡¡¡¡ que la meva mama es molt torpe amb aixó dels ordinadors ¡¡¡¡¡

KiKanuKa i la seva familia ens ha concedit aquest premi, per a nosaltres molt especial.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES

Pèro com la mama no sap posar-lo en un cantó ni com possar els blogs de tots els seus amics internàutics, us trasllada amb aquest escrit el seu desitj que fèu extensible aquest premi a

TOTS ELS QUE ENS SEGUIU, I QUE NOSALTRES TAMBÉ SEGUIM.

o sigui :

A TOTS VOSALTRES PER LA GRAN LABOR QUE ESTEU FENT ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Sense novetats

2009-03-11T22:35:00.002+01:00

Encara no hi han novetats a la gabia de la Cobi, pero avuí em anat a revisió a la cobaióloga (veterinaria pels amics) i de moment l'embaràs va per bon camí. D'aqui a 15 dies tornem a revisió.

Tindrém dos nets encara que no savèm el sexe, ara que tal i com menja podrien ser 40 ¡¡¡¡¡¡

Per si de càs, ens pasem el dia bullint aigua i preparant tovalloles

Aiggggg ¡¡¡ quins nervis ¡¡¡

Es que som "primerizos"

Una de Cal i una altre de Sorra

2009-03-06T21:53:00.004+01:00

Dons sí, en aquesta vida tot té un cantó alegre i un altre menys alegre o trist.

La part trista es de la Vivi, com es tan difícil esbrinar del cert l'edat d'un gos o fins i tot el que ha viscut en el seu passat, fà que ella sigui un gos bó pero de vegades amb molt de caràcter i desconfiat dels altres.

L'altre dia varem anar al gossólogo per un tema de conjuntivitis en un ull, i la Gemma (la seva gossóloga) mirant els ulls a fons, va veure que la Vivi s'està quedant cega, a part de que es més gran de l'edat que ens van dir a la gossera (cosa que no ens preocupa gens) perque mentres l'hi donguem bona vida... que més dona l'edat que tingui, pero ens fà penita que esquedi sense visió.

I la part alegre ens la dona la Cobi, perque ens farà.... ÀVIS ¡¡¡¡

Si, si ¡¡ està esperant 2 cobaietes ¡¡¡ la setmana que vè tornem a tenir visita i ens dirà millor la Gemma l'estat dels petitons.

Ja podeu començar a bullir aigüa i preparar tovalloles netes pel dia del part.

URGENT ¡¡¡¡¡¡

2009-02-25T22:05:00.004+01:00

HE REBUT AVUI AQUEST ESCRIT:

Hola chic@s:
Quería ver si me podias ayudar en buscar adopcion para unos cachorritos de cocker,la madre tuvo 11 pero dos se murieron, hemos logrado colocar a tres pero todavia quedan 6.

Tienen una semana y el dueño (que es un conocido) va a esperar un poco más, pero si no los adoptan tendrá que sacrificarlos en breve. Son negros y os mando una foto para que los veais.

El telefono de contacto es AntonioTlf: 615 97 27 46

Por favor, mandar esto a todos vuestros contactos de mail. Así que todos aquellos que quieran un cocker ahora es vuestra oportunidad.

Tan de bó que poguem trobar familia per aquests petitons

CRESTADO AMERICANO

2009-02-22T22:28:00.003+01:00

I que és aixó d'un CRESTADO AMERICANO ??? Ahhhh val... ja ho entenc. Es que la mama no aprèn¡¡¡ , aixó es la cobaia que ahir vam anar a adoptar a Gaia Exòtics http://www.adoptaranimals.org/ a Vidreres ¡¡¡¡ Si ¡ si ¡¡, al morir en Hanson, la mama no sap com envolicar-se més, i va decidir continuar aprofitan (encara que va comprar una de nova i més gran) la gabia.

Ella diu, que quan un de nosaltres morím, l'hi pleném una mica més el cor d'Amor, diu que el seu cor està plè de bossinets de vida . I ara, te el cor més plé pel Hanson, però tenía un buit a la gabia i apa nois ¡¡¡¡¡ tots cap a Vidreres a veure que adoptavam i els papa's s'han decidit per la Cobi, així li diuen, eps ¡¡¡ pero alerta ¡¡¡
potser que la Cobi sigui un KINDER SORPRESA i porti cobaietes a la panxolina ¡¡¡¡ veurem que passa ...

I ara, quan han estat navegant per internet s'han assabentat que aquesta cobaia rarota amb la corona blanca al cap, resulta que es de raça.... i una raça molt dificil d'aconseguir... ves per on ¡¡¡¡

Si ja dic jo....
agafan un gos pelut perque la cara feia pena i apa nois ¡¡¡ gos d'atura (aquesta sóc jo)
Agafan una cobaia lletja i ale.... american crested ¡¡¡

Avui has creuat l'Arc de Sant Martí

2009-01-31T13:48:00.005+01:00

Ja ha arribat l'hora Hanson, de marxà a creuar l'arc de Sant Martí, en silenci, acompanyat al darrer pàs de la màma, ella sempre està allí, en el moment de empendre el vol, perque no vol mai que ens sentím sols en aquest moment.
Ara descansas en el cel dels animalons, vès en conte amb la Mishina i la Blanquita, que com a bones gates et faràn correr, però segur, que la Tula, la Princi i la Fiona, et protegiràn.
Gracies per l'any i tres messos, que has estat amb nosaltres encara que jo (la Vivi) m'he quedat amb ganes de fer-te mossegadetes.

T'estimem Ratolí

estimada "Pulguita"

2009-01-15T13:25:00.006+01:00

La mama està trista, amb uns sentiments contrapossats.

Té la tranquilitat que creu que has trobat una casa que t'estimaràn tan com t'ha estimat en 2 dies la mama. Jo també t'he agafat molt de carinyo, fixat-hi que ni t'he grunyit i et deixava que et possessis al cantó de la mama a dormir, i que mengesis del meu bol de pinso, i que quan estavam escarxofadas al sofà, em toquessis i dormissim juntetes.

Però està molt trista de veure fins a quin punt pot arrivar l'orgull i la toçuderia humana, i mes veient el bé que l'hi haguessis fet a la mama, eras el gosset que ella volia, petit, carinyòs, obedient... alló que jo no sòc, i que ja ho sè , la mama m'estima amb bojeria, pero jo com soc tan cap cuadrat, sempre l'hi rondino, l'hi trec les dents i nomès vull festes quan a mi em peta.
estimada "pulguilla" no t'oblidarem mai. t'estimem

PROBLEMES PER NADAL

2008-12-17T12:17:00.005+01:00

LA NOSTRA IDEA ERA QUE EL NOSTRE PARE NOEL PUGES D'AMUNT DEL NOSTRE REN, PERO HA ESTAT DEL TOT IMPOSSIBLE, HI HAVIA PERILL QUE EL REN ES MENGÈS EL PARE NOEL

BONES FESTES

EL DIA 7 VA FER UN ANY EL MEU GERMÀ

2008-11-11T17:58:00.003+01:00

Dons si, el passat 7 de Novembre, el meu germanet en Hanson, va fer un any que el vam recollir, no sabem quina edat té, de fet la Gossòloga meva ens va dir que era molt vellet. De fet amb nosaltres ja porta 1 any i jo... sense poderlo mossegar encara grrrr¡¡¡

Per altra banda vull donar les gracies en Yogui per concedirnos un dels premis Princeps Canis.

EL 23 VA FER 4 ANYS

2008-10-26T19:59:00.004+01:00

Dons si ¡¡

El passat dia 23 va fer 4 anys que tornavem de la gossera de Matarò (SPAM) amb un fred que pelava i les finestres abaixades per el "tuf" que emanava la Vivi.

No la podiem banyar fins passat 7 dies, perque estava recient operada a la protectora, i vam estar amb ella i la seva olor durant 7 llargs dies, amb les seves 7 nits (perque es clar, que jo, com a tontaina que sóc, ja vaig voler des de el primer dia que la Vivi, dormís a la habitació amb nosaltres)

4 anys , de la seva alegria, de les seves rondinades i sobretot del seu carinyo a canvi de ben poc (aixó ho dic amb la boca petita, perque ara que no em sent ningú, es la nena mimada de casa)

MEME I ANTIMEME

2008-09-28T19:44:00.005+02:00

Després de donar 40 bots davant de la máma, rondinar-li a la orella i seure damunt del seu peu, he aconseguit que escrigui els meus meme's i antimeme's (es diu així oi?????)

MEMES:

-no m'agrada que em facin monyos amb el pel

-no m'agrada que em respatllin

-no m'agrada quedar-me sola.

ANTIMEMES:

-m'agrada rondinar a la meva mama, sobre tot quan em toca la barbeta.

-m'agrada el fuet, el meló, el yogurt, el plàtan, el peix, i la gal.leta que em dona per anar a dormir, que tinc sempre que compartirla amb en Hanson.

-m'agrada pujar-me al llit a la matinada quan els papas estàn dormint, i com que sóc petitona ... d'eseguida s'anadonen ¡¡¡¡ i aixó que vaig molt sigilosa ¡¡¡¡

TENIM UN PREMI

2008-09-06T14:13:00.005+02:00

Gràcies , gràcies i mes gràcies !!!!!!!!

gràcies a la Gaïa , Mona, Eliot, Bruc i els tofus dels seus amos, que ens han considerat guanyadors d'aquest premi, encara que la màma creu que no ho mereix.

Creu que tots els que ens dediquèm en ànima, cor, diners ( fins i tot) als animalons, tením el millor premi de tots els que es poden tenir,

L'AMOR DESINTERESSAT D'ELLS

Pero repetím amb molt d'orgull de part d'en Hanson , Vivi , Teddy i Keops

MOLTES GRÀCIES AMICS

TRES, NO SON MULTITUT

2008-08-11T17:55:00.004+02:00

Hola amics ¡¡¡¡ si si, aixó es un gós dormint a pota suelta.

I qui ès?, dons ni mes ni menys que el faraó Keops. Bé, un gós d'una amiga de la mama, que es diu així KEOPS.

La seva mama va marxar 5 dies de vacances, i li va demanar si podía quedarse a casa, i com encara que sigui un pis on vivím, aquí i cap tothom de bona voluntat.

Bé, la bona voluntat de no rondinar-li (cosa que em va costar un munt), i d'apinyarnos una mica per dormir.

O sigui, que aquests dies ens "espanchurrabam" així

ei ¡¡¡ i la resta del menjador estava buida, encara haguessin capigut més gossos, ehh???

Pero si arrivan a haver més, el papa fot fora de casa a la mama, de ben segur, jejejeje.

Dons va venir a casa, per un motiu, a la mama, no li agradan les guarderies per gossos, (respecta a qui vulgui portarlos allí) pero com el caliu d'una llar amiga no hi ha rés.

( i d'aquesta manera va suplint la manca d'un company per a mi, amb el okupa i el faraó)

NO HI CALEN LES PARAULES, ON ENS HAN DONAT TAN D'AMOR

2008-07-30T21:27:00.008+02:00

OHHH ¡¡¡ MANDRA MANDRA

2008-07-14T20:13:00.004+02:00

si si, la mastressa es una mandrosa de "mucho cuidado" l'ha de coses que vull explicar i mai te temps per escriure, pero aixó si, per escriure en els blogs dels altres sempre te temps, grrrrrrr ¡¡¡¡

avui escriu per que tots veieu el tall de cabell que m'han fet:

- JO ¡¡¡ QUE TINC AQUESTA MATA DE PEL TAN MACA ¡¡¡¡¡

m'ha deixat pelona pelona.

Per cert, aviat faré una foto del meu amic okupa (el Teddy) que l'han operat d'una pedra a la vesícula i renoi ¡¡¡ quin pedrot, ara ja s'està recuperant, pero pobret té mala sort, ara l'han trobat un adenoma a la hipófisi, i d'aixó no el poden operar, pero amb medicació diuen que pot tirar anys.

aixó espero, perque em fà molta companyía.

A la mama, ja l'hi agradaria tenir un altre gosset, pero el papa diu que no, que no hi ha espai.

Snifff ¡¡¡ es el problema de viure en un pis no gaire gran.

JA FA MIG ANY

2008-05-07T17:27:00.007+02:00

En aquests dies, la màma, ha llegit dels blogs dels seus amics, els records d'aquells animalons que ja ens han deixat, i que no oblidarem mai.

Pero ella, vol amb aquest escrit, animar-los, perque es cert que uns ens han deixat, pero d'altres com jo (en HANSON) ja porto mig any d'extra en la meva vida.

Si no hagués estat per la Vivi (que em va veure al parc enmig de la gespa i em volia mossegar) i la màma que em va agafar, ben segur que no hagués sobreviscut aquell 7 de novembre de l'any passat.

De fet, fa molt poc, la màma va trobar un hamster petitet aprop d'on jo vaig apareixer, pero amb pitjor fortuna, per desgracia en aquest parc aprop de la font de la Gripia, abandonan tota mena d'animalons.

Sé que ni jo ni la Vivi substituim els que ja no hi son, pero es cert, que tots tenim cabuda en els cors de la bona gent.

Gràcies a tots els que feu l'esforç de recollir-nos, estimar-nos i cuidar-nos fins que ens arriba l'hora de marxar al cel dels animalets.

Gràcies de tot cor.

GOS ROBAT A BARCELONA

2008-04-07T16:54:00.006+02:00

HOLA A TOTS, NAVEGANT PELS BLOGS HE TROBAT EL MISSATGE QUE HAVIEN ROBAT AQUEST GOSSET, M'HE PERMÉS LA LLIBERTAT DE TRANSFERIR AQUEST MISSATGE, PER ELS QUE ENS LLEGIU, L'HI POGUEM DONAR UN COP DE MÀ.

Gos robat a Barcelona!
Hola a todos/as os envio este email con datos y fotos de mi perro que fue robado el dia 09/01/08 en Barcelona centro ciudad..Estaba atado delante de una tienda mientras comprava, PORFAVOR SI LO VEIS LLAMARME AL 699.324.699, me llamo Marta y estoy muy preocupada. El perro se llama URKO en la foto podeis ver como es. Su nº de chip es : 985120022510621, porfavor ayudarme en difundir su cartel, os lo agradezco, MUCHAS GRACIAS.

PROVA DE FOC

2008-04-03T20:49:00.003+02:00

Si, avui ens em decidit, la meva amiga i veïna, i jo; a fer la prova de foc, en que consisteix?

Sencillament, a deixar a la Vivi, en mans de la meva amiga Eladia (mare del okupa Teddy, que ja vaig parlar temps enrera d'ell).

Es la primera vegada que la Vivi es queda amb una "desconeguda" tota la tarda, i com no podia ser d'una altra manera, s'ha portat d'alló mès bé :

- no ha bordat darrera la porta quan sentia un soroll (només plorava)

-quan han sortit a passeig, ha anat al cantò de Na Eladia, sense tirar de la corretja.

- A la seva pitjor enemiga del barri (la Tina, una bóxer, grossa i grunyona com poques) ni l'ha bordat, n'hi la fet ni càs.

El primer que he dit, quan m'ho explicava Na Eladia era "LA GOSSA QUE LA VA PARIR ¡¡¡¡"

Amb mi, grunyona, rondinaira, em treu les dents, Ahhhhh ¡¡¡ pero en mans d'un extrany, es la gosseta mes dolça i mes bona del món (es mas falsa que un duro de chocolate ¡¡¡¡¡)

Peró es tan maca........

EN LUCK

2008-02-02T18:02:00.000+01:00

Avui parlaré d'un altre arreplegat de la familia.

fa 9 anys la màma de la meva màma, o sigui , la iaia, va recollir de Sant Hipolit de Voltregà (on té la segona residencia el meu tiet Toni) un siamés fill d'una gateta del barri (la Filomena)

Aquest gatet, era el mès petit de 4 germans, "patizambo", cua curta i torta, miolador com pocs, i un trós de pà.

Sempre era l'últim en menjar de la camada, i estava pobre esquifit.

A la iaia l'hi va donar penar i el va recollir (menys mal que se l'hi va acudir fer-ho) perque poc després van enverinar els gatets, i tots exepte el Luck, que ja estava a Barcelona, van morir.

Ara ja té 9 anys, està fet una bola, miola per tot, mossegar les cames de la iaia, perque l'agafi en braços, que es el que més l'hi agrada, passejar pel passadis de casa al damunt de la seva mastressa. A vegades la iaia s'emprenya amb ell per lo pesat que es possa, pero ho fa amb la boca petita, perque en el fons, l'hi es una gran companyía i l'hi fa fer molt exercici.

Aquí el teniu. Jo quan vaig a Barcelona, em torno boja per olorarlo, pero el gamarús no es deixa i em bufa.

TEMPS D'ABSENCIA

2008-01-24T20:45:00.000+01:00

Està clar, que jo sóc incapaç d'escriure, i mireu que ho intento, pero amb les potes peludes m'es imposible.
I la mama, quan baixa la guardia, no es capaç d'escriure ni una linea explicant que es el que faig, encara que tampòc es que hi hagin gaires novetats.
Quan es possa al damunt al Hànson, tot el que faig es intentar mossegarlo (carn fresca ¡¡¡¡¡ jejejeje) al Teddy , continuu intentant que no es pugi a les barbes, encara que cada cop més, va asolint mès espai a casa, i ara ningú li diu rés per que es puja al sofà.

L'única novetat es que m'ha comprat un nou collar que tè 6 lets vermells, i quan es de nit, els encenen per anar a fer el volt, i "punyets" semblo una ambulancia amb potes, nomes em falta la sirena.

Espero posar-me al dia, en els blogs en els que tinc peluts amics i que la mama continui escrivint el que penso (algun dia l'hi mossegarè el nàs, a veure si així aixeca aquest ànim)

moltes llepades per tots els que esteu pendents de les meves malifetes.

OÑA ZILEF

2007-12-16T12:30:00.000+01:00

ELS ARREPLEGA BITXOS - HANSON

2007-12-11T12:33:00.000+01:00

Dons si, els pàpas també es dediquen a arreplegar bitxos estranys.

Farà unes 3 setmanes, que sortin a fer la volteta, vaig anar de pet a olorar i mossegar, un ratolí blanc (d'aquells de laboratori, pero a l'engròs) que hi havia a la gespa. La màma no em va deixar mossegar-lo, jo volia saber si era de debó o era un peluix, pero no em va donar temps, que ja la mare l'havia agafat amb les seves mans.

Ja era de nit, i com no teniem gabia per deixarlo, el van posar a dintre de un gibrell , amb un drapet, menjar i aigua.

Al dia següent ja tenia preparada una gabia amb tot el que necessita un ratolí, pero clar, un ratolí de laboratori de mida de cobaya. Es diu Hanson, en record al primer ratolí que va tenir la mama, que es deia Hans, pero com ja he dit es tan grandot (farà un pam de rata més un altre pam llarg de cua) que el papa va dir que era un Hansón.

En aquesta foto no quedem gaire afavorits, ja hi posaré alguna que estiguem més guapos.

Quan la mama el treu de la gabia perque paseig-hi, jo intento mossegarlo, i ell l'únic que fà es llepar-me la trufa (puaggggggggg :().

CENTRE DE DIA

2007-10-11T18:03:00.000+02:00

Si, com ho llegiu ... casa meva s'ha convertit en un centre de día, per gossos iaios.Com que no li falta feina a la meva mare, ara de día es fa càrrec del gos de la veïna, en Teddy.

Un Snouzer nan, rondinaire (com jo) pero molt bon jan.

Es com la meva ombra ,allà on faig pipí, allà que fica ell la trufa, fins el dia que el mulli, que ja veurem , si li quedarà ganes de posar-la darrera meu.

A més, es fa el xulo quan sortim al carrèr, bordan a tot gòs vivent, clar, com sap que jo el defensaré..... que per aixó es del meu ramat.

l'únic que m'empipa es que a casa, corre a menjarse el meu pinso, deu ser que es mes bó que el d'ell, com ell pren un d'especial per orinar...

Pero m'agrada tenir-lo a casa, així també tinc companyia "perruna" i podem criticar els gossos del barri.

SI JO POGUÈS ESCRIURE A MÀQUINA ...

2007-09-28T21:31:00.000+02:00

Si si, dic bé, si les meves potes em deixesin escriure, segur que ho faría més seguit que ho fa la meva màma.

Bé, ultimament està una mica tristona, ella em diu que l'hi dol molt veure com n'es la gent de salvatge, egoiste i materialiste.

Però jo li dic, que llegeixi aquests blogs nostres que em possat en marxa gràcies als nostres "papas humans", que sense vosaltres segur que estariem encara a la gossera o perduts per aquests mòns de Deu.

I que cada cop, sou més i més que teniu aquest amor vers nosaltres i que transmeteu aquest amor als vostres fills , a poc a poc aneu obrint camí a l'estima i el respecte per els altres essers vius.

Potser la meva màma no ho veurà, pero estic segura que les generacions que vindràn cada cop més seràn mes HUMANES en el únic concepte que per mi té aquesta paraula (HUMANITAT).

I per aixó us vull donar les gràcies, animalons de dues potes, per estimarnos, cuidarnos i fer de nosaltres uns amics que no us fallarèm mai.

Paraula de gòs.

JA EM TORNAT ¡¡¡¡¡¡¡

2007-08-31T17:45:00.000+02:00

Hola a tothom:

Ja estem a casa, desprès d'uns dies d'esvarjo en el Pallars Sobirà.

M'ho he passat molt bé, bordan als cavalls ferèstecs, les ovelles, a d'altres gossos, epsss¡¡¡¡ pero quan trobava un gòs d'atura com jo, em dedicava a ensumarlo i a bellugar la cúa (al cap i a la fi , es família meva)

He fet alguna malifeta, pero la veritat (segons els pàpas) m'he portat força bé. Clar, també no em estat sols, perque ens vam reunir amb part de la familia de la màma, i tenia que fer el paper de gòs obedient ;).

En aquesta fotografía estém tota la colla al llac de Sant Maurici, aquest dia vaig caminar tant i tenía tanta gana que fins i tot vaig menjar pà ¡¡¡¡¡ Jo que mai menjo pà sol, perque m'he tornat molt sibarita, prefereixo el salami, el formatge, el melò, pero pà sol ¡¡¡¡ Mai ¡¡¡

A més a més, he nadat com una "boixa", m'agrada molt l'aigua i nedo molt bé, encara que desprès com em seco al sol, faig una miqueta de "farum" i la màma acaba possant-me colònia (i aixó em desagrada molt) amb lo bó que es la olor natural d'una ¡¡¡

Aquí estic nedant amb el pàpa

Estany de Montcortés,

TANCAT PER VACANCES

2007-08-15T22:59:00.000+02:00

Hola families i amics:

Marxem de vacances, els papas em duràn al Pirineu, perque conegui els meus "ancestros" .

Quan torni, prometo escriure i explicar quines tortures m'han fet ;). perque ja veieu que ha sobre em fan carregar amb les meves coses, grrrrrrrr ¡¡¡¡¡

fins aviat

Llepades i mossegadetes per a tots

Les raons del meu caràcter

2007-08-07T17:17:00.000+02:00

Bé, ja es hora que entri en matéria.

Jo sóc una gossa molt rondinaire , rondino per tot, quan vaig a menjar a la nit, m'espero a que acabin de sopar els papas (no fos càs que caigui alguna cosa bona per menjar de la taula....) i quan han acabat, pujo a la "rinconera" que tenen i m'hi posso enmig d'ells, esperant que la màma doni un copet a la taula, i ja marxo rondinant a menjar el pinso que ja fa estona està en el gibrell (de fet, mai m'el deixen buit), perque soc tan presumida que menjo el justet per estar "gilda".

M'agrada beure aigua del bidet (oi ¡¡¡ que recorda una font?) i quan la màma em neteja els bigotis perque no goteixin, també li rondino.

Rondino quan venen gossos a ensumarme el culet i quan em respallen els papas..... de fet estic pensan que no hi ha rés que no em fasi rondinar ;)

Al cap i a la fi, sòc gòs d'atura i normalment som una raça esquerpa amb la gent i amb altres gossos (encara que jo amb els humans em duc de maravella) i em sembla que el bonàs del Pirata es dur bé amb tothom (jo de fet, ja he tingut el plaer de esbroncarlo la vegada que el vaig conèixer)

Pero els veritables motius del meu caràcter es que si m'havia de dedicar al ramat, no es llògic, que els pàpas em fasin aixó:

SI si ¡¡ soc jo, quan vaig arribar em van pelar com si fos un xai, i la màma es creu Llongueras quan caig en les seves mans.

Si us plau amics, no rieu massa.

La blanquita ( la gateta dolça)

2007-08-02T11:15:00.000+02:00

Aquest tercèr capítol dedicat als animalons que fisicament ja no hi són entre nosaltres, està dedicat a la Blanquita.

Jo no la vaig conèixer per questió de dies. Tenía uns 14 anys quan va morir, els papas m'han dit que era molt dolça i que s'anava amb tothom.

L'hi agradava que li gratessin la "panxolina" i la seva joguina preferida era una boleta de paper d'alumini, amb aixó era més feliç que un "xinxol"

La va recollir quan era petitona el meu germà David, i encara que al principi el pàpa no volia animalons (perque savia que l'hi tocaría en ell cuidarlos), al final se la van quedar.

Quan la màma la va conèixer, tenia ja uns bonys molt grans en els mugronets i l'ha va portar a la Gemma "la gatóloga" i li va dir que aixó s'havia d'extirpar urgenment, si no, no arribaría a l'estiu. I la van operar, pero malgrat l'intent de salvar-li la vida, va sobreviure fins a la tardor, pero el 11 d'octubre van tenir que decidir el que ja us podeu imaginar.

El pàpa, no va poder anar al veterinari, i la màma la va portar i va estar amb ella fins el darrer moment. El pàpa (aixó m'ho va explicar la máma) es va quedar plorant al sofà desconsoladament (ella no l'havia vist mai tan trist).

I 12 dies després d'aquest fet, vaig arribar jo a casa, a fer malifetes.

vull fer també menció del noms al menys d'altres animalons que va tenir la màma, que encara que han passat molts anys ella s'enrecorda d'ells amb molt de carinyo (la mama es molt sensiblona)

Hans i Robert (2 ratetes blancas), Smith (un hamster), una sergantana, pichín (una cadernera), 2 periquitos, 2 canaris i Neptuno (un daphne que va durar 8 anys)

ahhhh i que no s'he m'oblidi, te apadrinats 2 gossos més.

La primera gossa (la Tula)

2007-07-26T17:36:00.000+02:00

Aquest es el segón capítol, aquest pertany a la Tula, ella va ser la primera gossa que la meva màma adoptava, ella va ser el motiu que jo fós adoptada pel pàpa, perque si arriva a ser la màma qui ho hagués fet, segur que hagués estat un gós fet pols, o molt vell o molt deteriorat. I per que ho dic aixó? dons perque la Tula tenía 18 anys quan la van abandonar i quan van demanar urgentment¡¡¡ que algú la recollís, i allí estava la màma recollint un gós mig cèc, amb una hernia discal i sorda com una tàpia.

Només va compartir casa amb la Mishina uns dies, perque deseguida la gateta va morir, i la Tula va estar amb la màma 1/2 any més, fins que el 28 de juny la Gemma (la nostra "gossóloga") li va recomanar que la sacrifiqués per lo molt que patía (de fet, van estar a prop d'una setmana en vetlla, calmant els plors de la Tula pels dolors que tenía)

La màma està contenta amb mi, perque jo no faig com ella, perque totes les necessitats les feía a casa, i no tenia lloc especific, o sigui, on li petava (crec que no ha fregat el terra tan la màma com en aquella época)

A la primavera d'aquell any 2004, els pàpas s'en van anar a viure junts, la màma va portar la Tula i el pàpa la Blanquita (una gateta), que feia 14 anys que la tenía . O sigui, que la Tula va estar sempre acompanyada de gats. Pero aixó serà el propèr capítol.

In Memorian

2007-07-23T16:23:00.000+02:00

Com anem ????

Com us deia ahir, durant tres capitols, dedicarè un per cada pelut que ha passat per mans dels meus pares.

Avui parlarè de la Mishina.

Ella va ser una gateta molt independent que va fer companyía a la meva màma durant 18 anys. Va ser recollida per uns amics del meu tiet Jordi a Girona, i la màma (bé, el tiet Toni la va endur a Barcelona dintre d'un cistellet ) per donar-li en ella (només tenía 2 messets).

Era molt llesta i jugava amb un cap d'un peluix com si fos un gosset, la màma li tirava i ella el recollia i li portava.

No li agradava els nens, i quan els veia s'amagava o bufava, i només perque una vegada el meu cosí Enric li va ficar el dit al ull (quina poca paciencia ¡¡¡¡)

Oi, que era maca? quan tenia a prop de 18 anys, els ronyos van començar a fallar-li i avans que patís més del compte, la màma va pendre la decisió més dura de la seva vida (qui li hagués dit, que aquell mateix any 2004, tingués que pendre la mateixa decisió 2 cops més)

Qui sóc??

2007-07-22T20:53:00.000+02:00

Hola ¡¡¡

Sóc la Vivi, una gossa d'atura arreplegada a la gossera de Matarò.

Els meus pares són, l'Antoni i la Laura, al pare li tinc molt de respecte, pero a la mama la veig de famella a famella i moltes vegades li trec les dents.

Vaig arrivar a casa el 23 d'octubre del 2004, estava tan plena de ronya que els meus pares van tenir que venir amb les finestres obertes del cotxe i pelansa de fred, pel catipen que feia . No van tenir cap problema perque pujés al cotxe, dons no sabeu lo que m'arriva a agradar anar de parranda en ell ¡¡¡¡¡¡¡¡

Vaig arribar després d'un any dolentot pels pàpas, dons com ja explicaré més endevant , aquell any van perdre 3 dels últims animalons que havien arreplegat. I com es veu que no poden viure sense peluts per casa, vaig tenir la sort de èsser escollida per ells, per compartir les seves deries.

Sobre tot perdoneu les faltes d'ortografía, jo com a bona gossa catalana sé escriure bé en català pero la mama no, i jo amb les meves potes no hi ha manera que m'aclari amb el teclat i es clar, li haig d'anar dictant tot el que vull que escrigui.

A partit d'avui aniré explican-vos les meves batalletes. Avui només era per presentarme.