dissabte, 2 de febrer de 2008

EN LUCK

Avui parlaré d'un altre arreplegat de la familia.
fa 9 anys la màma de la meva màma, o sigui , la iaia, va recollir de Sant Hipolit de Voltregà (on té la segona residencia el meu tiet Toni) un siamés fill d'una gateta del barri (la Filomena)

Aquest gatet, era el mès petit de 4 germans, "patizambo", cua curta i torta, miolador com pocs, i un trós de pà.
Sempre era l'últim en menjar de la camada, i estava pobre esquifit.

A la iaia l'hi va donar penar i el va recollir (menys mal que se l'hi va acudir fer-ho) perque poc després van enverinar els gatets, i tots exepte el Luck, que ja estava a Barcelona, van morir.
Ara ja té 9 anys, està fet una bola, miola per tot, mossegar les cames de la iaia, perque l'agafi en braços, que es el que més l'hi agrada, passejar pel passadis de casa al damunt de la seva mastressa. A vegades la iaia s'emprenya amb ell per lo pesat que es possa, pero ho fa amb la boca petita, perque en el fons, l'hi es una gran companyía i l'hi fa fer molt exercici.

Aquí el teniu. Jo quan vaig a Barcelona, em torno boja per olorarlo, pero el gamarús no es deixa i em bufa.

11 comentaris:

Eva ha dit...

Caram, quina carona, sembla la mirada del gat de Shrek! :)

montse ha dit...

Que guapíssim!!

laura "la mama de la vivi" ha dit...

dons el que te de "guapo" ho té de bó. Un pel pesadet quan miola, pero es molt dolç

Gemma-Rafa ha dit...

que guapo!!!!!

Byron y Xinver ha dit...

Qué ojazos, qué azul tan profundo..

Ross-bubitos ha dit...

Vaja! és maquissim!
VIVI, segueix posan-li el nas, però ves en compte amb les seves urpes! arf arf arf

Idefix ha dit...

Hola Vivi!!
Té una cara negreta com la meva. No et fan por els gats?

El tiet Ross m'ha dit que ara tinc una nova cosineta que es diu SARA. JA tinc ganes de conèixer-la. Ja t'explicaré.

GUAU

Núria ha dit...

Guapíssim.

La Jackson també té les potes curtetes, i la cua curta i amb forma de llamp. Una vegada en David, el meu cosí, em va dir que aquests gats negres de cua trencada tenen ascendents siamesos. Es veu que la cua trencada és comuna en aquesta raça. A veure si al final resulta que és veritat que té algun gen siamès. Esperem que no li pugi massa al cap!

Manel & Marta ha dit...

És molt bonic!!!
Si Núria és cert, la gata de la meva mare també té la cua trencada.
Nosaltres tenim a la Cleo, també miola per tot i és molt carinyosa. Això del que els gats són esquerps i traïdors només ho diu la gent que no en té, ara una cosa si...és la que mana a casa, més d'un cop la Nana porta el morro esgarrapat!

laura "la mama de la vivi" ha dit...

Con va dir un escriptor castellà (Antonio Burgos), tu no esculls al gat, els gats escullen les cases on volen viure ;)

Jo que també he tingut gats, també penso com vosaltres, i fins i tot sè que els pots ensinistrà una micarrona amb molta paciència.

nebodet barbut ha dit...

Tu cara me suena...