divendres, 31 d’agost de 2007

JA EM TORNAT ¡¡¡¡¡¡¡

Hola a tothom:
Ja estem a casa, desprès d'uns dies d'esvarjo en el Pallars Sobirà.
M'ho he passat molt bé, bordan als cavalls ferèstecs, les ovelles, a d'altres gossos, epsss¡¡¡¡ pero quan trobava un gòs d'atura com jo, em dedicava a ensumarlo i a bellugar la cúa (al cap i a la fi , es família meva)

He fet alguna malifeta, pero la veritat (segons els pàpas) m'he portat força bé. Clar, també no em estat sols, perque ens vam reunir amb part de la familia de la màma, i tenia que fer el paper de gòs obedient ;).

En aquesta fotografía estém tota la colla al llac de Sant Maurici, aquest dia vaig caminar tant i tenía tanta gana que fins i tot vaig menjar pà ¡¡¡¡¡ Jo que mai menjo pà sol, perque m'he tornat molt sibarita, prefereixo el salami, el formatge, el melò, pero pà sol ¡¡¡¡ Mai ¡¡¡
A més a més, he nadat com una "boixa", m'agrada molt l'aigua i nedo molt bé, encara que desprès com em seco al sol, faig una miqueta de "farum" i la màma acaba possant-me colònia (i aixó em desagrada molt) amb lo bó que es la olor natural d'una ¡¡¡

Aquí estic nedant amb el pàpa


Estany de Montcortés,

dimecres, 15 d’agost de 2007

TANCAT PER VACANCES


Hola families i amics:


Marxem de vacances, els papas em duràn al Pirineu, perque conegui els meus "ancestros" .


Quan torni, prometo escriure i explicar quines tortures m'han fet ;). perque ja veieu que ha sobre em fan carregar amb les meves coses, grrrrrrrr ¡¡¡¡¡


fins aviat


Llepades i mossegadetes per a tots

dimarts, 7 d’agost de 2007

Les raons del meu caràcter

Bé, ja es hora que entri en matéria.

Jo sóc una gossa molt rondinaire , rondino per tot, quan vaig a menjar a la nit, m'espero a que acabin de sopar els papas (no fos càs que caigui alguna cosa bona per menjar de la taula....) i quan han acabat, pujo a la "rinconera" que tenen i m'hi posso enmig d'ells, esperant que la màma doni un copet a la taula, i ja marxo rondinant a menjar el pinso que ja fa estona està en el gibrell (de fet, mai m'el deixen buit), perque soc tan presumida que menjo el justet per estar "gilda".

M'agrada beure aigua del bidet (oi ¡¡¡ que recorda una font?) i quan la màma em neteja els bigotis perque no goteixin, també li rondino.

Rondino quan venen gossos a ensumarme el culet i quan em respallen els papas..... de fet estic pensan que no hi ha rés que no em fasi rondinar ;)



Al cap i a la fi, sòc gòs d'atura i normalment som una raça esquerpa amb la gent i amb altres gossos (encara que jo amb els humans em duc de maravella) i em sembla que el bonàs del Pirata es dur bé amb tothom (jo de fet, ja he tingut el plaer de esbroncarlo la vegada que el vaig conèixer)



Pero els veritables motius del meu caràcter es que si m'havia de dedicar al ramat, no es llògic, que els pàpas em fasin aixó:

SI si ¡¡ soc jo, quan vaig arribar em van pelar com si fos un xai, i la màma es creu Llongueras quan caig en les seves mans.

Si us plau amics, no rieu massa.

dijous, 2 d’agost de 2007

La blanquita ( la gateta dolça)





Aquest tercèr capítol dedicat als animalons que fisicament ja no hi són entre nosaltres, està dedicat a la Blanquita.


Jo no la vaig conèixer per questió de dies. Tenía uns 14 anys quan va morir, els papas m'han dit que era molt dolça i que s'anava amb tothom.

L'hi agradava que li gratessin la "panxolina" i la seva joguina preferida era una boleta de paper d'alumini, amb aixó era més feliç que un "xinxol"

La va recollir quan era petitona el meu germà David, i encara que al principi el pàpa no volia animalons (perque savia que l'hi tocaría en ell cuidarlos), al final se la van quedar.

Quan la màma la va conèixer, tenia ja uns bonys molt grans en els mugronets i l'ha va portar a la Gemma "la gatóloga" i li va dir que aixó s'havia d'extirpar urgenment, si no, no arribaría a l'estiu. I la van operar, pero malgrat l'intent de salvar-li la vida, va sobreviure fins a la tardor, pero el 11 d'octubre van tenir que decidir el que ja us podeu imaginar.
El pàpa, no va poder anar al veterinari, i la màma la va portar i va estar amb ella fins el darrer moment. El pàpa (aixó m'ho va explicar la máma) es va quedar plorant al sofà desconsoladament (ella no l'havia vist mai tan trist).


I 12 dies després d'aquest fet, vaig arribar jo a casa, a fer malifetes.

vull fer també menció del noms al menys d'altres animalons que va tenir la màma, que encara que han passat molts anys ella s'enrecorda d'ells amb molt de carinyo (la mama es molt sensiblona)
Hans i Robert (2 ratetes blancas), Smith (un hamster), una sergantana, pichín (una cadernera), 2 periquitos, 2 canaris i Neptuno (un daphne que va durar 8 anys)

ahhhh i que no s'he m'oblidi, te apadrinats 2 gossos més.