dimecres, 30 de desembre del 2009

LA MAMA, NOMÉS US DESITJA, QUE AQUEST ANY SIGUI SOBRE TOT, MILLOR QUE EL QUE EM DEIXAT.

I JO US DEMANO, COM SEMPRE, QUE ENS ESTIMEU COM HO FEU, I QUE SI ALGUN DIA, UN DELS VOSTRES PELUTS, DESIDEIX TRASPASAR L'ARC DE SANT MARTÍ, OBRIU LA PORTA A UN ALTRE, QUE COM JO, US ASEGURO, QUE SOM MOLT AGRAITS.



MOLT BON ANY
EI¡¡¡ TATA¡¡¡¡, SOC LA BONI, JO TAMBÉ VULL FELICITAR-LOS AQUEST 2010, I EL QUE DIU LA VIVI ES VERITAT, JO HE TROBAT UNA LLAR ON ENVELLIR.

dijous, 12 de novembre del 2009

SEMPRE SEREM VIUS EN ELS VOSTRES CORS

La mama no sap que aquí on estic tinc molta feina, en controlar als gossets que juguen, els gatets que no es mengin els ratolins, i que tots els que estem en el Cel estiguem bé i contents, aquí on res ens fa mal, els premis son a dojo i som infinitament feliços ¡¡¡¡
I ara vol que jo continüi dient-li el que ha d'escriure ¡¡¡ Bé, que hi farèm.


- Princi ¡¡¡ Verdi ¡¡¡ Fiona ¡¡¡ vigileu vosaltres que ara estic enfeinada dictant a la mama.


Els papas encara estan tristos, pero hi ha una cosa que sé d'ells, que encara que ho passan malament, son tantes les ganes d'ajudarnos als que no ens volen, que han tornat a picar i ja tenen una baldufeta que els hi fà la vida mes alegre.


Us presento a la meva germaneta Boni



Es bufona oi ???? té un any i mig, i està aprenent ràpid. Es de la lliga protectora d'animals de Sabadell. www.protectorasabadell.org

(de fet, li vaig deixar amagat el meu diari, i cada dia fà coses que s'he sembla més a mi) encara que la mama diu que no es tan grunyona (la veterania era un grau).

A partir d'ara , us explicarè les entremaliadures que fà, perque no podeu imaginar lo dolentota que es.

diumenge, 27 de setembre del 2009

La Vivi ha creuat l'Arc de Sant Martí


Avui es un dia molt trist per nosaltres, hem hagut de pendre la pitjor decisició que es pren en aquesta vida.

La Vivi ens ha deixat per anar en busca de la Mishina, la Tula, la Blanquita, el Hanson, la Princi, la Fiona, i tans d'altres que ens han omplert el nostre cor, l'anima i la nostra vida.

Ha sigut molt dur, rapid i fulminant, un tumor a la melsa s'ens la endut, nomes 5 anys ha estat al nostra costat, 5 anys en els que em intentat que oblidès les penuries d'una gossera, l'em estimada, protegida i cuidada tan com en pogut o en sabem.

Crec que ha sigut feliç al nostre costat.


Et trovarem molt a falta petitona, grunyona i trapelleta.


gracies a tots que ens eu anat seguint.


divendres, 4 de setembre del 2009

RETROBAMENT

Avui la mama s'ha retrobat amb un bon amic que feia potser 15 anys que no veia, la vida no l'ha tractat gens bé, pero ell, a resurgit com l'AVE FENIX de les cendres i en la lluita de la vida, es un guanyador, un lluitador i una gran persona (encara que aixó últim, pot donar fé la mama que ja ho era fà 15 anys.

us posso el seu blog que és força interesant:

ANIM JESUS, ENDAVANT ¡¡¡
ENS CALEN MOLTS COM TÚ

diumenge, 12 de juliol del 2009


In memorian


XESCO BOIX
Avui la mama no parlarà de mi.
El proper dia 21 farà 25 anys que en Xesco Boix va desaparèixer del nostre costat, una malaltia l'hi va fer decidir fer un llarg viatge .
Per tots com jo, que vam tenir una infantessa plena de cançons d'ell, primer reivindicatives i desprès infantils, que ens ha plenat la nostra ànima, sempre estarà en un bocinet del nostre cor.
Ho dic amb veu ben alta, sóc KUMBA i em sento ben orgullosa de haver format part d'aquesta historia.
Com deia en Xesco:
estima, estima,
que aixó mai no fà mal,
mai no fà mal,
mai no fà mal,
ES UN REMEI COM CAL

diumenge, 5 de juliol del 2009

Hola amics !!!!!


la mama està molt enfeinada, perque en aquests moments ha d'atendre practicament 3 cases, sé que no es pot possar al dia amb els vostres blogs, pero m'ha dit que us digui que estem tots bé, i el problema es la manca de temps.

Quan vinguin temps millors, escriurà i continuarà possantse al dia dels vostres blogs.



Us estimem a la distància amics nostres.


divendres, 3 d’abril del 2009

NO HA POGUT SER

Dons, així com ho dic, no ha pogut ser, la Cobi ha perdut els 2 nens que portava, segons la cobaiológa segurament pel fet del estress del viatge des de Vidreres a Terrassa.

Com son uns rosegadors molt delicats i d'eseguida s'estressan, els dos nens que duie no han crescut i de fet un d'ells ja ha estat absorvit pel cos de la Cobi, i l'altre s'ha quedat a dintre sense arrivar a formar-se.

Que hi farem... em deixat de bullir aigua i recullir tovalloles.

Pero no us preocupeo, la Cobi esta bé de salut i continua menjan com una boixa.

Ja podeu deixar també de bullir aigua, amics

dissabte, 14 de març del 2009

Un altre premi ¡¡¡¡

si ja ho deia jo ¡¡¡¡¡ que la meva mama es molt torpe amb aixó dels ordinadors ¡¡¡¡¡

KiKanuKa i la seva familia ens ha concedit aquest premi, per a nosaltres molt especial.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES
Pèro com la mama no sap posar-lo en un cantó ni com possar els blogs de tots els seus amics internàutics, us trasllada amb aquest escrit el seu desitj que fèu extensible aquest premi a
TOTS ELS QUE ENS SEGUIU, I QUE NOSALTRES TAMBÉ SEGUIM.
o sigui :
A TOTS VOSALTRES PER LA GRAN LABOR QUE ESTEU FENT ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

dimecres, 11 de març del 2009

Sense novetats


Encara no hi han novetats a la gabia de la Cobi, pero avuí em anat a revisió a la cobaióloga (veterinaria pels amics) i de moment l'embaràs va per bon camí. D'aqui a 15 dies tornem a revisió.

Tindrém dos nets encara que no savèm el sexe, ara que tal i com menja podrien ser 40 ¡¡¡¡¡¡

Per si de càs, ens pasem el dia bullint aigua i preparant tovalloles

Aiggggg ¡¡¡ quins nervis ¡¡¡

Es que som "primerizos"

divendres, 6 de març del 2009

Una de Cal i una altre de Sorra

Dons sí, en aquesta vida tot té un cantó alegre i un altre menys alegre o trist.


La part trista es de la Vivi, com es tan difícil esbrinar del cert l'edat d'un gos o fins i tot el que ha viscut en el seu passat, fà que ella sigui un gos bó pero de vegades amb molt de caràcter i desconfiat dels altres.

L'altre dia varem anar al gossólogo per un tema de conjuntivitis en un ull, i la Gemma (la seva gossóloga) mirant els ulls a fons, va veure que la Vivi s'està quedant cega, a part de que es més gran de l'edat que ens van dir a la gossera (cosa que no ens preocupa gens) perque mentres l'hi donguem bona vida... que més dona l'edat que tingui, pero ens fà penita que esquedi sense visió.



I la part alegre ens la dona la Cobi, perque ens farà.... ÀVIS ¡¡¡¡

Si, si ¡¡ està esperant 2 cobaietes ¡¡¡ la setmana que vè tornem a tenir visita i ens dirà millor la Gemma l'estat dels petitons.

Ja podeu començar a bullir aigüa i preparar tovalloles netes pel dia del part.




dimecres, 25 de febrer del 2009

URGENT ¡¡¡¡¡¡

HE REBUT AVUI AQUEST ESCRIT:

Hola chic@s:
Quería ver si me podias ayudar en buscar adopcion para unos cachorritos de cocker,la madre tuvo 11 pero dos se murieron, hemos logrado colocar a tres pero todavia quedan 6.


Tienen una semana y el dueño (que es un conocido) va a esperar un poco más, pero si no los adoptan tendrá que sacrificarlos en breve. Son negros y os mando una foto para que los veais.


El telefono de contacto es AntonioTlf: 615 97 27 46

Por favor, mandar esto a todos vuestros contactos de mail. Así que todos aquellos que quieran un cocker ahora es vuestra oportunidad.


Tan de bó que poguem trobar familia per aquests petitons

diumenge, 22 de febrer del 2009

CRESTADO AMERICANO

I que és aixó d'un CRESTADO AMERICANO ??? Ahhhh val... ja ho entenc. Es que la mama no aprèn¡¡¡ , aixó es la cobaia que ahir vam anar a adoptar a Gaia Exòtics http://www.adoptaranimals.org/ a Vidreres ¡¡¡¡ Si ¡ si ¡¡, al morir en Hanson, la mama no sap com envolicar-se més, i va decidir continuar aprofitan (encara que va comprar una de nova i més gran) la gabia.

Ella diu, que quan un de nosaltres morím, l'hi pleném una mica més el cor d'Amor, diu que el seu cor està plè de bossinets de vida . I ara, te el cor més plé pel Hanson, però tenía un buit a la gabia i apa nois ¡¡¡¡¡ tots cap a Vidreres a veure que adoptavam i els papa's s'han decidit per la Cobi, així li diuen, eps ¡¡¡ pero alerta ¡¡¡
potser que la Cobi sigui un KINDER SORPRESA i porti cobaietes a la panxolina ¡¡¡¡ veurem que passa ...

I ara, quan han estat navegant per internet s'han assabentat que aquesta cobaia rarota amb la corona blanca al cap, resulta que es de raça.... i una raça molt dificil d'aconseguir... ves per on ¡¡¡¡

Si ja dic jo....
agafan un gos pelut perque la cara feia pena i apa nois ¡¡¡ gos d'atura (aquesta sóc jo)
Agafan una cobaia lletja i ale.... american crested ¡¡¡

dissabte, 31 de gener del 2009

Avui has creuat l'Arc de Sant Martí


Ja ha arribat l'hora Hanson, de marxà a creuar l'arc de Sant Martí, en silenci, acompanyat al darrer pàs de la màma, ella sempre està allí, en el moment de empendre el vol, perque no vol mai que ens sentím sols en aquest moment.
Ara descansas en el cel dels animalons, vès en conte amb la Mishina i la Blanquita, que com a bones gates et faràn correr, però segur, que la Tula, la Princi i la Fiona, et protegiràn.
Gracies per l'any i tres messos, que has estat amb nosaltres encara que jo (la Vivi) m'he quedat amb ganes de fer-te mossegadetes.
T'estimem Ratolí

dijous, 15 de gener del 2009

estimada "Pulguita"

La mama està trista, amb uns sentiments contrapossats.

Té la tranquilitat que creu que has trobat una casa que t'estimaràn tan com t'ha estimat en 2 dies la mama. Jo també t'he agafat molt de carinyo, fixat-hi que ni t'he grunyit i et deixava que et possessis al cantó de la mama a dormir, i que mengesis del meu bol de pinso, i que quan estavam escarxofadas al sofà, em toquessis i dormissim juntetes.

Però està molt trista de veure fins a quin punt pot arrivar l'orgull i la toçuderia humana, i mes veient el bé que l'hi haguessis fet a la mama, eras el gosset que ella volia, petit, carinyòs, obedient... alló que jo no sòc, i que ja ho sè , la mama m'estima amb bojeria, pero jo com soc tan cap cuadrat, sempre l'hi rondino, l'hi trec les dents i nomès vull festes quan a mi em peta.
estimada "pulguilla" no t'oblidarem mai. t'estimem