Avui has creuat l'Arc de Sant Martí

Ja ha arribat l'hora Hanson, de marxà a creuar l'arc de Sant Martí, en silenci, acompanyat al darrer pàs de la màma, ella sempre està allí, en el moment de empendre el vol, perque no vol mai que ens sentím sols en aquest moment.
Ara descansas en el cel dels animalons, vès en conte amb la Mishina i la Blanquita, que com a bones gates et faràn correr, però segur, que la Tula, la Princi i la Fiona, et protegiràn.
Gracies per l'any i tres messos, que has estat amb nosaltres encara que jo (la Vivi) m'he quedat amb ganes de fer-te mossegadetes.

T'estimem Ratolí

estimada "Pulguita"

La mama està trista, amb uns sentiments contrapossats.

Té la tranquilitat que creu que has trobat una casa que t'estimaràn tan com t'ha estimat en 2 dies la mama. Jo també t'he agafat molt de carinyo, fixat-hi que ni t'he grunyit i et deixava que et possessis al cantó de la mama a dormir, i que mengesis del meu bol de pinso, i que quan estavam escarxofadas al sofà, em toquessis i dormissim juntetes.

Però està molt trista de veure fins a quin punt pot arrivar l'orgull i la toçuderia humana, i mes veient el bé que l'hi haguessis fet a la mama, eras el gosset que ella volia, petit, carinyòs, obedient... alló que jo no sòc, i que ja ho sè , la mama m'estima amb bojeria, pero jo com soc tan cap cuadrat, sempre l'hi rondino, l'hi trec les dents i nomès vull festes quan a mi em peta.
estimada "pulguilla" no t'oblidarem mai. t'estimem