dijous, 15 de gener de 2009

estimada "Pulguita"

La mama està trista, amb uns sentiments contrapossats.

Té la tranquilitat que creu que has trobat una casa que t'estimaràn tan com t'ha estimat en 2 dies la mama. Jo també t'he agafat molt de carinyo, fixat-hi que ni t'he grunyit i et deixava que et possessis al cantó de la mama a dormir, i que mengesis del meu bol de pinso, i que quan estavam escarxofadas al sofà, em toquessis i dormissim juntetes.

Però està molt trista de veure fins a quin punt pot arrivar l'orgull i la toçuderia humana, i mes veient el bé que l'hi haguessis fet a la mama, eras el gosset que ella volia, petit, carinyòs, obedient... alló que jo no sòc, i que ja ho sè , la mama m'estima amb bojeria, pero jo com soc tan cap cuadrat, sempre l'hi rondino, l'hi trec les dents i nomès vull festes quan a mi em peta.
estimada "pulguilla" no t'oblidarem mai. t'estimem



2 comentaris:

Byron y Xinver ha dit...

Hola como va todo... Creo que habeis tenido una compañera unos días... bueno es lógico que no podemos estar todos en la misma casa lo importante es que encuentre familia.
besos

montse ha dit...

Quina llàstima que no es pugui quedar amb vosaltres, però no podem acollir tots els animalons. Però heu fet bé de trobar-li una bona casa