divendres, 6 de març de 2009

Una de Cal i una altre de Sorra

Dons sí, en aquesta vida tot té un cantó alegre i un altre menys alegre o trist.


La part trista es de la Vivi, com es tan difícil esbrinar del cert l'edat d'un gos o fins i tot el que ha viscut en el seu passat, fà que ella sigui un gos bó pero de vegades amb molt de caràcter i desconfiat dels altres.

L'altre dia varem anar al gossólogo per un tema de conjuntivitis en un ull, i la Gemma (la seva gossóloga) mirant els ulls a fons, va veure que la Vivi s'està quedant cega, a part de que es més gran de l'edat que ens van dir a la gossera (cosa que no ens preocupa gens) perque mentres l'hi donguem bona vida... que més dona l'edat que tingui, pero ens fà penita que esquedi sense visió.



I la part alegre ens la dona la Cobi, perque ens farà.... ÀVIS ¡¡¡¡

Si, si ¡¡ està esperant 2 cobaietes ¡¡¡ la setmana que vè tornem a tenir visita i ens dirà millor la Gemma l'estat dels petitons.

Ja podeu començar a bullir aigüa i preparar tovalloles netes pel dia del part.




12 comentaris:

Yogui ha dit...

Pobre Vivi... no sabía que era tan mayor, pero tienes razón, qué disfrute mientras pueda de todo lo bueno que hay en esta vida, como la buenanueva de la Cobi... ¡gemelos! tendréis que ir pensando en el nombre que estos cobayas son muy adelantados.
Patiabrazos fuertes para toda la family.
Yogui

madonna ha dit...

Siento mucho lo de Vivi, pobrecilla, esperemos que no pierda toda la vista, y que podais estar con ella por mucho tiempo, y enhorabuena por Cobi, pronto aumentais la familia.
Besitos

laura "la mama de la vivi" ha dit...

gracias amiguetes ¡¡¡
de momento no hay novedad con la Cobi, come como si fuera un regimiento lo que tiene en la panchulina

McCain ,Boyero Berna ha dit...

Hola como siento que Vivi se este quedando sin vista, pero el proceso en estos casos suele ser lento y aun le queda mucho tiempo aun con vosotros para disfrutar todos juntos .
Enhorabuena Cobi, por el estado de buena esperanza.
Un patiabrazo para todos
McCain

Nube y Shining ha dit...

Animos a la Vivi!! veras que eso es lento! ademàs aunque no vea mucho se guìa por el olfato, veràs..

Enhorabuena por la cobi!! jejeje

montse ha dit...

Com ja t'han dit això de la Vivi pot ser lent i ella s'hi anirà adaptant, ja ho veureu! Ja coneixeu en Pirata, no? Ell té molt poca visió, potser la seva experiència us servirà de consol, perquè en Pirata du una vida de qualitat tot i la seva minusvalía.

Kikanuka ha dit...

Siento lo de Vivi,pero ya veras como se va adaptando poquito a poco,nosotros tenemos a Neula ella es ciega completamente,y hace una vida de lo mas normal,es una abuelita cascarrabias eso si jejejeje,pero tiene una buena calidad de vida y eso es lo que mas importa.
y........Felicidades Abuelitos!!!!

Dark ha dit...

Osti Vivi quina pu.... no?pero tu pensa que com diuen els teus amics no es una cosa que pasi d'un día per l'altre així que segur que poc a poc t'anirás adaptant.A més tens uns papas que t'adoren i farán el que sigui per fer-te la vida més fácil ;).
Una abraçada ben gran reina!

Esther ha dit...

Ostres Vivi, quina llàstima... Sort que els gossos teniu un super sentit de l'oïda i l'olfacte, i sou tan espavilats que us adapteu molt ràpid a qualsevol canvi. I felicitats a la Cobi pel seu "estat", segur que ben aviat tindreu mini-Cobis voltant per casa ;)

Bibi ha dit...

Un beso muy fuerte, tocaya!! Tú no te preocupes, que seguro que eres capaz de apañártelas muy bien; lo importante es que te sigan queriendo tanto como ahora, y que te cuiden igual de bien.
Ya verás como te queda aún muuuucho tiempo que disfrutar con tus humanos... Y con esa parejita de cobayas que está en camino!!!

laura "la mama de la vivi" ha dit...

gracias a todos por vuestros ánimos, de momento mientras tenga orejotas y morrote, no habrá nada que se me resista.

Su ha dit...

Vaja Laura... darrerament cada cop que passo per aquí..
Colta, li haureu d'ensenyar moltes més cosetes perquè quan perdi la vista haureu de comunicar-vos molt més amb la veu.