diumenge, 12 de juliol del 2009


In memorian


XESCO BOIX
Avui la mama no parlarà de mi.
El proper dia 21 farà 25 anys que en Xesco Boix va desaparèixer del nostre costat, una malaltia l'hi va fer decidir fer un llarg viatge .
Per tots com jo, que vam tenir una infantessa plena de cançons d'ell, primer reivindicatives i desprès infantils, que ens ha plenat la nostra ànima, sempre estarà en un bocinet del nostre cor.
Ho dic amb veu ben alta, sóc KUMBA i em sento ben orgullosa de haver format part d'aquesta historia.
Com deia en Xesco:
estima, estima,
que aixó mai no fà mal,
mai no fà mal,
mai no fà mal,
ES UN REMEI COM CAL

3 comentaris:

Tonyaj ha dit...

Vivi, tot i que fa 25 anys que en Xesco no ens fa la seva magnifica sopa de pedres encara recordo el seu gust fantàstic que li donaven, no pas els ingredients materials. El veritable sabor ho dona la solidaritat i la inocencia de nens que només ell sabia despertar a tots nosaltres.
Sigues ben feliç
Tonyaj

Yogui ha dit...

25 años recordándole son muchos años... debió de ser una gran persona. Lo siento sobre todo por los pequeñajos a los que seguramente hacía muy felices con sus canciones.
Patitas
Yogui

laura "la mama de la vivi" ha dit...

pues si, yogui, aqui en Catalunya, en los ambientes de montaña e infantiles fué muy conocido. Pero su espíritu solidario todavia planea en todos nosotros.
paticas asturianín