dilluns, 23 de juliol de 2007

In Memorian


Com anem ????


Com us deia ahir, durant tres capitols, dedicarè un per cada pelut que ha passat per mans dels meus pares.


Avui parlarè de la Mishina.


Ella va ser una gateta molt independent que va fer companyía a la meva màma durant 18 anys. Va ser recollida per uns amics del meu tiet Jordi a Girona, i la màma (bé, el tiet Toni la va endur a Barcelona dintre d'un cistellet ) per donar-li en ella (només tenía 2 messets).


Era molt llesta i jugava amb un cap d'un peluix com si fos un gosset, la màma li tirava i ella el recollia i li portava.


No li agradava els nens, i quan els veia s'amagava o bufava, i només perque una vegada el meu cosí Enric li va ficar el dit al ull (quina poca paciencia ¡¡¡¡)


Oi, que era maca? quan tenia a prop de 18 anys, els ronyos van començar a fallar-li i avans que patís més del compte, la màma va pendre la decisió més dura de la seva vida (qui li hagués dit, que aquell mateix any 2004, tingués que pendre la mateixa decisió 2 cops més)




3 comentaris:

montse ha dit...

Moníssima la gata!. Quins ulls!

Gemma-Rafa ha dit...

Que maca la Mishina
com es troben a faltar, oi? :((

laura "la mama de la vivi" ha dit...

Uffff i tant que es troben a faltar, el cor es queda plé de bossinets de cicatrius i de grans records