dijous, 3 d’abril del 2008

PROVA DE FOC


Si, avui ens em decidit, la meva amiga i veïna, i jo; a fer la prova de foc, en que consisteix?

Sencillament, a deixar a la Vivi, en mans de la meva amiga Eladia (mare del okupa Teddy, que ja vaig parlar temps enrera d'ell).


Es la primera vegada que la Vivi es queda amb una "desconeguda" tota la tarda, i com no podia ser d'una altra manera, s'ha portat d'alló mès bé :

- no ha bordat darrera la porta quan sentia un soroll (només plorava)

-quan han sortit a passeig, ha anat al cantò de Na Eladia, sense tirar de la corretja.

- A la seva pitjor enemiga del barri (la Tina, una bóxer, grossa i grunyona com poques) ni l'ha bordat, n'hi la fet ni càs.


El primer que he dit, quan m'ho explicava Na Eladia era "LA GOSSA QUE LA VA PARIR ¡¡¡¡"

Amb mi, grunyona, rondinaira, em treu les dents, Ahhhhh ¡¡¡ pero en mans d'un extrany, es la gosseta mes dolça i mes bona del món (es mas falsa que un duro de chocolate ¡¡¡¡¡)


Peró es tan maca........

5 comentaris:

Gemma ha dit...

Vivi, dona!!!!!!
o sigui que tu ets de les que a fora de casa un angelet!!!

ai ai ai....

Marta ha dit...

Jajajajaja és normal, pensa que amb tu té la sensació d'estar més protegida i per tant s'atreveix a tot!

montse ha dit...

Laura, això ens passa a tots. La majoria de vegades, el seu comportament està causat per la nostra actitud. Estem predisposats a rebre un comportament negatiu i precisament la nostra negativitat el provoca. El meu entrenador d'agility sempre em diu que el truc està en CONFIAR EN EL NOSTRE GOS. Si confiem en què és capaç de fer alguna cosa, acaba fent-la.

Byron y Xinver ha dit...

jeje es que algunos son como jekyll y hide, eso me pasa a mi con el xinver que se transforma en un demonio cuando me voy a currar... pobreta pero es bueno que se acostumbre también, abrazos

Ross,Sara y Klaus. ha dit...

ja ja ja ja mira que en saben ehhhhh! està feta una bona trapella aquesta Vivi!!!!!

Petons.

Cris, la mre del Ross i la Sara.