La Vivi ha creuat l'Arc de Sant Martí

Avui es un dia molt trist per nosaltres, hem hagut de pendre la pitjor decisició que es pren en aquesta vida.

La Vivi ens ha deixat per anar en busca de la Mishina, la Tula, la Blanquita, el Hanson, la Princi, la Fiona, i tans d'altres que ens han omplert el nostre cor, l'anima i la nostra vida.

Ha sigut molt dur, rapid i fulminant, un tumor a la melsa s'ens la endut, nomes 5 anys ha estat al nostra costat, 5 anys en els que em intentat que oblidès les penuries d'una gossera, l'em estimada, protegida i cuidada tan com en pogut o en sabem.

Crec que ha sigut feliç al nostre costat.

Et trovarem molt a falta petitona, grunyona i trapelleta.

gracies a tots que ens eu anat seguint.

RETROBAMENT

Avui la mama s'ha retrobat amb un bon amic que feia potser 15 anys que no veia, la vida no l'ha tractat gens bé, pero ell, a resurgit com l'AVE FENIX de les cendres i en la lluita de la vida, es un guanyador, un lluitador i una gran persona (encara que aixó últim, pot donar fé la mama que ja ho era fà 15 anys.

us posso el seu blog que és força interesant:

http://jesusporquesomostanegoistas.blogspot.com/

ANIM JESUS, ENDAVANT ¡¡¡

ENS CALEN MOLTS COM TÚ

In memorian

XESCO BOIX

Avui la mama no parlarà de mi.

El proper dia 21 farà 25 anys que en Xesco Boix va desaparèixer del nostre costat, una malaltia l'hi va fer decidir fer un llarg viatge .

Per tots com jo, que vam tenir una infantessa plena de cançons d'ell, primer reivindicatives i desprès infantils, que ens ha plenat la nostra ànima, sempre estarà en un bocinet del nostre cor.

Ho dic amb veu ben alta, sóc KUMBA i em sento ben orgullosa de haver format part d'aquesta historia.

Com deia en Xesco:

estima, estima,

que aixó mai no fà mal,

mai no fà mal,

mai no fà mal,

ES UN REMEI COM CAL

Hola amics !!!!!

la mama està molt enfeinada, perque en aquests moments ha d'atendre practicament 3 cases, sé que no es pot possar al dia amb els vostres blogs, pero m'ha dit que us digui que estem tots bé, i el problema es la manca de temps.

Quan vinguin temps millors, escriurà i continuarà possantse al dia dels vostres blogs.

Us estimem a la distància amics nostres.

NO HA POGUT SER

Dons, així com ho dic, no ha pogut ser, la Cobi ha perdut els 2 nens que portava, segons la cobaiológa segurament pel fet del estress del viatge des de Vidreres a Terrassa.

Com son uns rosegadors molt delicats i d'eseguida s'estressan, els dos nens que duie no han crescut i de fet un d'ells ja ha estat absorvit pel cos de la Cobi, i l'altre s'ha quedat a dintre sense arrivar a formar-se.

Que hi farem... em deixat de bullir aigua i recullir tovalloles.

Pero no us preocupeo, la Cobi esta bé de salut i continua menjan com una boixa.

Ja podeu deixar també de bullir aigua, amics

Un altre premi ¡¡¡¡

si ja ho deia jo ¡¡¡¡¡ que la meva mama es molt torpe amb aixó dels ordinadors ¡¡¡¡¡

KiKanuKa i la seva familia ens ha concedit aquest premi, per a nosaltres molt especial.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES

Pèro com la mama no sap posar-lo en un cantó ni com possar els blogs de tots els seus amics internàutics, us trasllada amb aquest escrit el seu desitj que fèu extensible aquest premi a

TOTS ELS QUE ENS SEGUIU, I QUE NOSALTRES TAMBÉ SEGUIM.

o sigui :

A TOTS VOSALTRES PER LA GRAN LABOR QUE ESTEU FENT ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Sense novetats

Encara no hi han novetats a la gabia de la Cobi, pero avuí em anat a revisió a la cobaióloga (veterinaria pels amics) i de moment l'embaràs va per bon camí. D'aqui a 15 dies tornem a revisió.

Tindrém dos nets encara que no savèm el sexe, ara que tal i com menja podrien ser 40 ¡¡¡¡¡¡

Per si de càs, ens pasem el dia bullint aigua i preparant tovalloles

Aiggggg ¡¡¡ quins nervis ¡¡¡

Es que som "primerizos"

Una de Cal i una altre de Sorra

Dons sí, en aquesta vida tot té un cantó alegre i un altre menys alegre o trist.

La part trista es de la Vivi, com es tan difícil esbrinar del cert l'edat d'un gos o fins i tot el que ha viscut en el seu passat, fà que ella sigui un gos bó pero de vegades amb molt de caràcter i desconfiat dels altres.

L'altre dia varem anar al gossólogo per un tema de conjuntivitis en un ull, i la Gemma (la seva gossóloga) mirant els ulls a fons, va veure que la Vivi s'està quedant cega, a part de que es més gran de l'edat que ens van dir a la gossera (cosa que no ens preocupa gens) perque mentres l'hi donguem bona vida... que més dona l'edat que tingui, pero ens fà penita que esquedi sense visió.

I la part alegre ens la dona la Cobi, perque ens farà.... ÀVIS ¡¡¡¡

Si, si ¡¡ està esperant 2 cobaietes ¡¡¡ la setmana que vè tornem a tenir visita i ens dirà millor la Gemma l'estat dels petitons.

Ja podeu començar a bullir aigüa i preparar tovalloles netes pel dia del part.

URGENT ¡¡¡¡¡¡

HE REBUT AVUI AQUEST ESCRIT:

Hola chic@s:
Quería ver si me podias ayudar en buscar adopcion para unos cachorritos de cocker,la madre tuvo 11 pero dos se murieron, hemos logrado colocar a tres pero todavia quedan 6.


Tienen una semana y el dueño (que es un conocido) va a esperar un poco más, pero si no los adoptan tendrá que sacrificarlos en breve. Son negros y os mando una foto para que los veais.


El telefono de contacto es AntonioTlf: 615 97 27 46

Por favor, mandar esto a todos vuestros contactos de mail. Así que todos aquellos que quieran un cocker ahora es vuestra oportunidad.

Tan de bó que poguem trobar familia per aquests petitons

CRESTADO AMERICANO

I que és aixó d'un CRESTADO AMERICANO ??? Ahhhh val... ja ho entenc. Es que la mama no aprèn¡¡¡ , aixó es la cobaia que ahir vam anar a adoptar a Gaia Exòtics http://www.adoptaranimals.org/ a Vidreres ¡¡¡¡ Si ¡ si ¡¡, al morir en Hanson, la mama no sap com envolicar-se més, i va decidir continuar aprofitan (encara que va comprar una de nova i més gran) la gabia.

Ella diu, que quan un de nosaltres morím, l'hi pleném una mica més el cor d'Amor, diu que el seu cor està plè de bossinets de vida . I ara, te el cor més plé pel Hanson, però tenía un buit a la gabia i apa nois ¡¡¡¡¡ tots cap a Vidreres a veure que adoptavam i els papa's s'han decidit per la Cobi, així li diuen, eps ¡¡¡ pero alerta ¡¡¡
potser que la Cobi sigui un KINDER SORPRESA i porti cobaietes a la panxolina ¡¡¡¡ veurem que passa ...

I ara, quan han estat navegant per internet s'han assabentat que aquesta cobaia rarota amb la corona blanca al cap, resulta que es de raça.... i una raça molt dificil d'aconseguir... ves per on ¡¡¡¡

Si ja dic jo....
agafan un gos pelut perque la cara feia pena i apa nois ¡¡¡ gos d'atura (aquesta sóc jo)
Agafan una cobaia lletja i ale.... american crested ¡¡¡

Avui has creuat l'Arc de Sant Martí

Ja ha arribat l'hora Hanson, de marxà a creuar l'arc de Sant Martí, en silenci, acompanyat al darrer pàs de la màma, ella sempre està allí, en el moment de empendre el vol, perque no vol mai que ens sentím sols en aquest moment.
Ara descansas en el cel dels animalons, vès en conte amb la Mishina i la Blanquita, que com a bones gates et faràn correr, però segur, que la Tula, la Princi i la Fiona, et protegiràn.
Gracies per l'any i tres messos, que has estat amb nosaltres encara que jo (la Vivi) m'he quedat amb ganes de fer-te mossegadetes.

T'estimem Ratolí

estimada "Pulguita"

La mama està trista, amb uns sentiments contrapossats.

Té la tranquilitat que creu que has trobat una casa que t'estimaràn tan com t'ha estimat en 2 dies la mama. Jo també t'he agafat molt de carinyo, fixat-hi que ni t'he grunyit i et deixava que et possessis al cantó de la mama a dormir, i que mengesis del meu bol de pinso, i que quan estavam escarxofadas al sofà, em toquessis i dormissim juntetes.

Però està molt trista de veure fins a quin punt pot arrivar l'orgull i la toçuderia humana, i mes veient el bé que l'hi haguessis fet a la mama, eras el gosset que ella volia, petit, carinyòs, obedient... alló que jo no sòc, i que ja ho sè , la mama m'estima amb bojeria, pero jo com soc tan cap cuadrat, sempre l'hi rondino, l'hi trec les dents i nomès vull festes quan a mi em peta.
estimada "pulguilla" no t'oblidarem mai. t'estimem

PROBLEMES PER NADAL

LA NOSTRA IDEA ERA QUE EL NOSTRE PARE NOEL PUGES D'AMUNT DEL NOSTRE REN, PERO HA ESTAT DEL TOT IMPOSSIBLE, HI HAVIA PERILL QUE EL REN ES MENGÈS EL PARE NOEL

BONES FESTES

EL DIA 7 VA FER UN ANY EL MEU GERMÀ

Dons si, el passat 7 de Novembre, el meu germanet en Hanson, va fer un any que el vam recollir, no sabem quina edat té, de fet la Gossòloga meva ens va dir que era molt vellet. De fet amb nosaltres ja porta 1 any i jo... sense poderlo mossegar encara grrrr¡¡¡

Per altra banda vull donar les gracies en Yogui per concedirnos un dels premis Princeps Canis.

EL 23 VA FER 4 ANYS

Dons si ¡¡

El passat dia 23 va fer 4 anys que tornavem de la gossera de Matarò (SPAM) amb un fred que pelava i les finestres abaixades per el "tuf" que emanava la Vivi.

No la podiem banyar fins passat 7 dies, perque estava recient operada a la protectora, i vam estar amb ella i la seva olor durant 7 llargs dies, amb les seves 7 nits (perque es clar, que jo, com a tontaina que sóc, ja vaig voler des de el primer dia que la Vivi, dormís a la habitació amb nosaltres)

4 anys , de la seva alegria, de les seves rondinades i sobretot del seu carinyo a canvi de ben poc (aixó ho dic amb la boca petita, perque ara que no em sent ningú, es la nena mimada de casa)

MEME I ANTIMEME

Després de donar 40 bots davant de la máma, rondinar-li a la orella i seure damunt del seu peu, he aconseguit que escrigui els meus meme's i antimeme's (es diu així oi?????)

MEMES:

-no m'agrada que em facin monyos amb el pel

-no m'agrada que em respatllin

-no m'agrada quedar-me sola.

ANTIMEMES:

-m'agrada rondinar a la meva mama, sobre tot quan em toca la barbeta.

-m'agrada el fuet, el meló, el yogurt, el plàtan, el peix, i la gal.leta que em dona per anar a dormir, que tinc sempre que compartirla amb en Hanson.

-m'agrada pujar-me al llit a la matinada quan els papas estàn dormint, i com que sóc petitona ... d'eseguida s'anadonen ¡¡¡¡ i aixó que vaig molt sigilosa ¡¡¡¡

TENIM UN PREMI

Gràcies , gràcies i mes gràcies !!!!!!!!

gràcies a la Gaïa , Mona, Eliot, Bruc i els tofus dels seus amos, que ens han considerat guanyadors d'aquest premi, encara que la màma creu que no ho mereix.

Creu que tots els que ens dediquèm en ànima, cor, diners ( fins i tot) als animalons, tením el millor premi de tots els que es poden tenir,

L'AMOR DESINTERESSAT D'ELLS

Pero repetím amb molt d'orgull de part d'en Hanson , Vivi , Teddy i Keops

MOLTES GRÀCIES AMICS

TRES, NO SON MULTITUT

Hola amics ¡¡¡¡ si si, aixó es un gós dormint a pota suelta.

I qui ès?, dons ni mes ni menys que el faraó Keops. Bé, un gós d'una amiga de la mama, que es diu així KEOPS.

La seva mama va marxar 5 dies de vacances, i li va demanar si podía quedarse a casa, i com encara que sigui un pis on vivím, aquí i cap tothom de bona voluntat.

Bé, la bona voluntat de no rondinar-li (cosa que em va costar un munt), i d'apinyarnos una mica per dormir.

O sigui, que aquests dies ens "espanchurrabam" així

ei ¡¡¡ i la resta del menjador estava buida, encara haguessin capigut més gossos, ehh???

Pero si arrivan a haver més, el papa fot fora de casa a la mama, de ben segur, jejejeje.

Dons va venir a casa, per un motiu, a la mama, no li agradan les guarderies per gossos, (respecta a qui vulgui portarlos allí) pero com el caliu d'una llar amiga no hi ha rés.

( i d'aquesta manera va suplint la manca d'un company per a mi, amb el okupa i el faraó)

NO HI CALEN LES PARAULES, ON ENS HAN DONAT TAN D'AMOR

OHHH ¡¡¡ MANDRA MANDRA

si si, la mastressa es una mandrosa de "mucho cuidado" l'ha de coses que vull explicar i mai te temps per escriure, pero aixó si, per escriure en els blogs dels altres sempre te temps, grrrrrrr ¡¡¡¡

avui escriu per que tots veieu el tall de cabell que m'han fet:

- JO ¡¡¡ QUE TINC AQUESTA MATA DE PEL TAN MACA ¡¡¡¡¡

m'ha deixat pelona pelona.

Per cert, aviat faré una foto del meu amic okupa (el Teddy) que l'han operat d'una pedra a la vesícula i renoi ¡¡¡ quin pedrot, ara ja s'està recuperant, pero pobret té mala sort, ara l'han trobat un adenoma a la hipófisi, i d'aixó no el poden operar, pero amb medicació diuen que pot tirar anys.

aixó espero, perque em fà molta companyía.

A la mama, ja l'hi agradaria tenir un altre gosset, pero el papa diu que no, que no hi ha espai.

Snifff ¡¡¡ es el problema de viure en un pis no gaire gran.