Un altre premi ¡¡¡¡

si ja ho deia jo ¡¡¡¡¡ que la meva mama es molt torpe amb aixó dels ordinadors ¡¡¡¡¡

KiKanuKa i la seva familia ens ha concedit aquest premi, per a nosaltres molt especial.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES

Pèro com la mama no sap posar-lo en un cantó ni com possar els blogs de tots els seus amics internàutics, us trasllada amb aquest escrit el seu desitj que fèu extensible aquest premi a

TOTS ELS QUE ENS SEGUIU, I QUE NOSALTRES TAMBÉ SEGUIM.

o sigui :

A TOTS VOSALTRES PER LA GRAN LABOR QUE ESTEU FENT ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Sense novetats

Encara no hi han novetats a la gabia de la Cobi, pero avuí em anat a revisió a la cobaióloga (veterinaria pels amics) i de moment l'embaràs va per bon camí. D'aqui a 15 dies tornem a revisió.

Tindrém dos nets encara que no savèm el sexe, ara que tal i com menja podrien ser 40 ¡¡¡¡¡¡

Per si de càs, ens pasem el dia bullint aigua i preparant tovalloles

Aiggggg ¡¡¡ quins nervis ¡¡¡

Es que som "primerizos"

Una de Cal i una altre de Sorra

Dons sí, en aquesta vida tot té un cantó alegre i un altre menys alegre o trist.

La part trista es de la Vivi, com es tan difícil esbrinar del cert l'edat d'un gos o fins i tot el que ha viscut en el seu passat, fà que ella sigui un gos bó pero de vegades amb molt de caràcter i desconfiat dels altres.

L'altre dia varem anar al gossólogo per un tema de conjuntivitis en un ull, i la Gemma (la seva gossóloga) mirant els ulls a fons, va veure que la Vivi s'està quedant cega, a part de que es més gran de l'edat que ens van dir a la gossera (cosa que no ens preocupa gens) perque mentres l'hi donguem bona vida... que més dona l'edat que tingui, pero ens fà penita que esquedi sense visió.

I la part alegre ens la dona la Cobi, perque ens farà.... ÀVIS ¡¡¡¡

Si, si ¡¡ està esperant 2 cobaietes ¡¡¡ la setmana que vè tornem a tenir visita i ens dirà millor la Gemma l'estat dels petitons.

Ja podeu començar a bullir aigüa i preparar tovalloles netes pel dia del part.

URGENT ¡¡¡¡¡¡

HE REBUT AVUI AQUEST ESCRIT:

Hola chic@s:
Quería ver si me podias ayudar en buscar adopcion para unos cachorritos de cocker,la madre tuvo 11 pero dos se murieron, hemos logrado colocar a tres pero todavia quedan 6.


Tienen una semana y el dueño (que es un conocido) va a esperar un poco más, pero si no los adoptan tendrá que sacrificarlos en breve. Son negros y os mando una foto para que los veais.


El telefono de contacto es AntonioTlf: 615 97 27 46

Por favor, mandar esto a todos vuestros contactos de mail. Así que todos aquellos que quieran un cocker ahora es vuestra oportunidad.

Tan de bó que poguem trobar familia per aquests petitons

CRESTADO AMERICANO

I que és aixó d'un CRESTADO AMERICANO ??? Ahhhh val... ja ho entenc. Es que la mama no aprèn¡¡¡ , aixó es la cobaia que ahir vam anar a adoptar a Gaia Exòtics http://www.adoptaranimals.org/ a Vidreres ¡¡¡¡ Si ¡ si ¡¡, al morir en Hanson, la mama no sap com envolicar-se més, i va decidir continuar aprofitan (encara que va comprar una de nova i més gran) la gabia.

Ella diu, que quan un de nosaltres morím, l'hi pleném una mica més el cor d'Amor, diu que el seu cor està plè de bossinets de vida . I ara, te el cor més plé pel Hanson, però tenía un buit a la gabia i apa nois ¡¡¡¡¡ tots cap a Vidreres a veure que adoptavam i els papa's s'han decidit per la Cobi, així li diuen, eps ¡¡¡ pero alerta ¡¡¡
potser que la Cobi sigui un KINDER SORPRESA i porti cobaietes a la panxolina ¡¡¡¡ veurem que passa ...

I ara, quan han estat navegant per internet s'han assabentat que aquesta cobaia rarota amb la corona blanca al cap, resulta que es de raça.... i una raça molt dificil d'aconseguir... ves per on ¡¡¡¡

Si ja dic jo....
agafan un gos pelut perque la cara feia pena i apa nois ¡¡¡ gos d'atura (aquesta sóc jo)
Agafan una cobaia lletja i ale.... american crested ¡¡¡

Avui has creuat l'Arc de Sant Martí

Ja ha arribat l'hora Hanson, de marxà a creuar l'arc de Sant Martí, en silenci, acompanyat al darrer pàs de la màma, ella sempre està allí, en el moment de empendre el vol, perque no vol mai que ens sentím sols en aquest moment.
Ara descansas en el cel dels animalons, vès en conte amb la Mishina i la Blanquita, que com a bones gates et faràn correr, però segur, que la Tula, la Princi i la Fiona, et protegiràn.
Gracies per l'any i tres messos, que has estat amb nosaltres encara que jo (la Vivi) m'he quedat amb ganes de fer-te mossegadetes.

T'estimem Ratolí

estimada "Pulguita"

La mama està trista, amb uns sentiments contrapossats.

Té la tranquilitat que creu que has trobat una casa que t'estimaràn tan com t'ha estimat en 2 dies la mama. Jo també t'he agafat molt de carinyo, fixat-hi que ni t'he grunyit i et deixava que et possessis al cantó de la mama a dormir, i que mengesis del meu bol de pinso, i que quan estavam escarxofadas al sofà, em toquessis i dormissim juntetes.

Però està molt trista de veure fins a quin punt pot arrivar l'orgull i la toçuderia humana, i mes veient el bé que l'hi haguessis fet a la mama, eras el gosset que ella volia, petit, carinyòs, obedient... alló que jo no sòc, i que ja ho sè , la mama m'estima amb bojeria, pero jo com soc tan cap cuadrat, sempre l'hi rondino, l'hi trec les dents i nomès vull festes quan a mi em peta.
estimada "pulguilla" no t'oblidarem mai. t'estimem

PROBLEMES PER NADAL

LA NOSTRA IDEA ERA QUE EL NOSTRE PARE NOEL PUGES D'AMUNT DEL NOSTRE REN, PERO HA ESTAT DEL TOT IMPOSSIBLE, HI HAVIA PERILL QUE EL REN ES MENGÈS EL PARE NOEL

BONES FESTES

EL DIA 7 VA FER UN ANY EL MEU GERMÀ

Dons si, el passat 7 de Novembre, el meu germanet en Hanson, va fer un any que el vam recollir, no sabem quina edat té, de fet la Gossòloga meva ens va dir que era molt vellet. De fet amb nosaltres ja porta 1 any i jo... sense poderlo mossegar encara grrrr¡¡¡

Per altra banda vull donar les gracies en Yogui per concedirnos un dels premis Princeps Canis.

EL 23 VA FER 4 ANYS

Dons si ¡¡

El passat dia 23 va fer 4 anys que tornavem de la gossera de Matarò (SPAM) amb un fred que pelava i les finestres abaixades per el "tuf" que emanava la Vivi.

No la podiem banyar fins passat 7 dies, perque estava recient operada a la protectora, i vam estar amb ella i la seva olor durant 7 llargs dies, amb les seves 7 nits (perque es clar, que jo, com a tontaina que sóc, ja vaig voler des de el primer dia que la Vivi, dormís a la habitació amb nosaltres)

4 anys , de la seva alegria, de les seves rondinades i sobretot del seu carinyo a canvi de ben poc (aixó ho dic amb la boca petita, perque ara que no em sent ningú, es la nena mimada de casa)

MEME I ANTIMEME

Després de donar 40 bots davant de la máma, rondinar-li a la orella i seure damunt del seu peu, he aconseguit que escrigui els meus meme's i antimeme's (es diu així oi?????)

MEMES:

-no m'agrada que em facin monyos amb el pel

-no m'agrada que em respatllin

-no m'agrada quedar-me sola.

ANTIMEMES:

-m'agrada rondinar a la meva mama, sobre tot quan em toca la barbeta.

-m'agrada el fuet, el meló, el yogurt, el plàtan, el peix, i la gal.leta que em dona per anar a dormir, que tinc sempre que compartirla amb en Hanson.

-m'agrada pujar-me al llit a la matinada quan els papas estàn dormint, i com que sóc petitona ... d'eseguida s'anadonen ¡¡¡¡ i aixó que vaig molt sigilosa ¡¡¡¡

TENIM UN PREMI

Gràcies , gràcies i mes gràcies !!!!!!!!

gràcies a la Gaïa , Mona, Eliot, Bruc i els tofus dels seus amos, que ens han considerat guanyadors d'aquest premi, encara que la màma creu que no ho mereix.

Creu que tots els que ens dediquèm en ànima, cor, diners ( fins i tot) als animalons, tením el millor premi de tots els que es poden tenir,

L'AMOR DESINTERESSAT D'ELLS

Pero repetím amb molt d'orgull de part d'en Hanson , Vivi , Teddy i Keops

MOLTES GRÀCIES AMICS

TRES, NO SON MULTITUT

Hola amics ¡¡¡¡ si si, aixó es un gós dormint a pota suelta.

I qui ès?, dons ni mes ni menys que el faraó Keops. Bé, un gós d'una amiga de la mama, que es diu així KEOPS.

La seva mama va marxar 5 dies de vacances, i li va demanar si podía quedarse a casa, i com encara que sigui un pis on vivím, aquí i cap tothom de bona voluntat.

Bé, la bona voluntat de no rondinar-li (cosa que em va costar un munt), i d'apinyarnos una mica per dormir.

O sigui, que aquests dies ens "espanchurrabam" així

ei ¡¡¡ i la resta del menjador estava buida, encara haguessin capigut més gossos, ehh???

Pero si arrivan a haver més, el papa fot fora de casa a la mama, de ben segur, jejejeje.

Dons va venir a casa, per un motiu, a la mama, no li agradan les guarderies per gossos, (respecta a qui vulgui portarlos allí) pero com el caliu d'una llar amiga no hi ha rés.

( i d'aquesta manera va suplint la manca d'un company per a mi, amb el okupa i el faraó)

NO HI CALEN LES PARAULES, ON ENS HAN DONAT TAN D'AMOR

OHHH ¡¡¡ MANDRA MANDRA

si si, la mastressa es una mandrosa de "mucho cuidado" l'ha de coses que vull explicar i mai te temps per escriure, pero aixó si, per escriure en els blogs dels altres sempre te temps, grrrrrrr ¡¡¡¡

avui escriu per que tots veieu el tall de cabell que m'han fet:

- JO ¡¡¡ QUE TINC AQUESTA MATA DE PEL TAN MACA ¡¡¡¡¡

m'ha deixat pelona pelona.

Per cert, aviat faré una foto del meu amic okupa (el Teddy) que l'han operat d'una pedra a la vesícula i renoi ¡¡¡ quin pedrot, ara ja s'està recuperant, pero pobret té mala sort, ara l'han trobat un adenoma a la hipófisi, i d'aixó no el poden operar, pero amb medicació diuen que pot tirar anys.

aixó espero, perque em fà molta companyía.

A la mama, ja l'hi agradaria tenir un altre gosset, pero el papa diu que no, que no hi ha espai.

Snifff ¡¡¡ es el problema de viure en un pis no gaire gran.

JA FA MIG ANY

En aquests dies, la màma, ha llegit dels blogs dels seus amics, els records d'aquells animalons que ja ens han deixat, i que no oblidarem mai.

Pero ella, vol amb aquest escrit, animar-los, perque es cert que uns ens han deixat, pero d'altres com jo (en HANSON) ja porto mig any d'extra en la meva vida.

Si no hagués estat per la Vivi (que em va veure al parc enmig de la gespa i em volia mossegar) i la màma que em va agafar, ben segur que no hagués sobreviscut aquell 7 de novembre de l'any passat.

De fet, fa molt poc, la màma va trobar un hamster petitet aprop d'on jo vaig apareixer, pero amb pitjor fortuna, per desgracia en aquest parc aprop de la font de la Gripia, abandonan tota mena d'animalons.

Sé que ni jo ni la Vivi substituim els que ja no hi son, pero es cert, que tots tenim cabuda en els cors de la bona gent.

Gràcies a tots els que feu l'esforç de recollir-nos, estimar-nos i cuidar-nos fins que ens arriba l'hora de marxar al cel dels animalets.

Gràcies de tot cor.

GOS ROBAT A BARCELONA

HOLA A TOTS, NAVEGANT PELS BLOGS HE TROBAT EL MISSATGE QUE HAVIEN ROBAT AQUEST GOSSET, M'HE PERMÉS LA LLIBERTAT DE TRANSFERIR AQUEST MISSATGE, PER ELS QUE ENS LLEGIU, L'HI POGUEM DONAR UN COP DE MÀ.

Gos robat a Barcelona!
Hola a todos/as os envio este email con datos y fotos de mi perro que fue robado el dia 09/01/08 en Barcelona centro ciudad..Estaba atado delante de una tienda mientras comprava, PORFAVOR SI LO VEIS LLAMARME AL 699.324.699, me llamo Marta y estoy muy preocupada. El perro se llama URKO en la foto podeis ver como es. Su nº de chip es : 985120022510621, porfavor ayudarme en difundir su cartel, os lo agradezco, MUCHAS GRACIAS.

PROVA DE FOC

Si, avui ens em decidit, la meva amiga i veïna, i jo; a fer la prova de foc, en que consisteix?

Sencillament, a deixar a la Vivi, en mans de la meva amiga Eladia (mare del okupa Teddy, que ja vaig parlar temps enrera d'ell).

Es la primera vegada que la Vivi es queda amb una "desconeguda" tota la tarda, i com no podia ser d'una altra manera, s'ha portat d'alló mès bé :

- no ha bordat darrera la porta quan sentia un soroll (només plorava)

-quan han sortit a passeig, ha anat al cantò de Na Eladia, sense tirar de la corretja.

- A la seva pitjor enemiga del barri (la Tina, una bóxer, grossa i grunyona com poques) ni l'ha bordat, n'hi la fet ni càs.

El primer que he dit, quan m'ho explicava Na Eladia era "LA GOSSA QUE LA VA PARIR ¡¡¡¡"

Amb mi, grunyona, rondinaira, em treu les dents, Ahhhhh ¡¡¡ pero en mans d'un extrany, es la gosseta mes dolça i mes bona del món (es mas falsa que un duro de chocolate ¡¡¡¡¡)

Peró es tan maca........

EN LUCK

Avui parlaré d'un altre arreplegat de la familia.

fa 9 anys la màma de la meva màma, o sigui , la iaia, va recollir de Sant Hipolit de Voltregà (on té la segona residencia el meu tiet Toni) un siamés fill d'una gateta del barri (la Filomena)

Aquest gatet, era el mès petit de 4 germans, "patizambo", cua curta i torta, miolador com pocs, i un trós de pà.

Sempre era l'últim en menjar de la camada, i estava pobre esquifit.

A la iaia l'hi va donar penar i el va recollir (menys mal que se l'hi va acudir fer-ho) perque poc després van enverinar els gatets, i tots exepte el Luck, que ja estava a Barcelona, van morir.

Ara ja té 9 anys, està fet una bola, miola per tot, mossegar les cames de la iaia, perque l'agafi en braços, que es el que més l'hi agrada, passejar pel passadis de casa al damunt de la seva mastressa. A vegades la iaia s'emprenya amb ell per lo pesat que es possa, pero ho fa amb la boca petita, perque en el fons, l'hi es una gran companyía i l'hi fa fer molt exercici.

Aquí el teniu. Jo quan vaig a Barcelona, em torno boja per olorarlo, pero el gamarús no es deixa i em bufa.

TEMPS D'ABSENCIA

Està clar, que jo sóc incapaç d'escriure, i mireu que ho intento, pero amb les potes peludes m'es imposible.
I la mama, quan baixa la guardia, no es capaç d'escriure ni una linea explicant que es el que faig, encara que tampòc es que hi hagin gaires novetats.
Quan es possa al damunt al Hànson, tot el que faig es intentar mossegarlo (carn fresca ¡¡¡¡¡ jejejeje) al Teddy , continuu intentant que no es pugi a les barbes, encara que cada cop més, va asolint mès espai a casa, i ara ningú li diu rés per que es puja al sofà.

L'única novetat es que m'ha comprat un nou collar que tè 6 lets vermells, i quan es de nit, els encenen per anar a fer el volt, i "punyets" semblo una ambulancia amb potes, nomes em falta la sirena.

Espero posar-me al dia, en els blogs en els que tinc peluts amics i que la mama continui escrivint el que penso (algun dia l'hi mossegarè el nàs, a veure si així aixeca aquest ànim)

moltes llepades per tots els que esteu pendents de les meves malifetes.