MEME I ANTIMEME

Després de donar 40 bots davant de la máma, rondinar-li a la orella i seure damunt del seu peu, he aconseguit que escrigui els meus meme's i antimeme's (es diu així oi?????)

MEMES:

-no m'agrada que em facin monyos amb el pel

-no m'agrada que em respatllin

-no m'agrada quedar-me sola.

ANTIMEMES:

-m'agrada rondinar a la meva mama, sobre tot quan em toca la barbeta.

-m'agrada el fuet, el meló, el yogurt, el plàtan, el peix, i la gal.leta que em dona per anar a dormir, que tinc sempre que compartirla amb en Hanson.

-m'agrada pujar-me al llit a la matinada quan els papas estàn dormint, i com que sóc petitona ... d'eseguida s'anadonen ¡¡¡¡ i aixó que vaig molt sigilosa ¡¡¡¡

TENIM UN PREMI

Gràcies , gràcies i mes gràcies !!!!!!!!

gràcies a la Gaïa , Mona, Eliot, Bruc i els tofus dels seus amos, que ens han considerat guanyadors d'aquest premi, encara que la màma creu que no ho mereix.

Creu que tots els que ens dediquèm en ànima, cor, diners ( fins i tot) als animalons, tením el millor premi de tots els que es poden tenir,

L'AMOR DESINTERESSAT D'ELLS

Pero repetím amb molt d'orgull de part d'en Hanson , Vivi , Teddy i Keops

MOLTES GRÀCIES AMICS

TRES, NO SON MULTITUT

Hola amics ¡¡¡¡ si si, aixó es un gós dormint a pota suelta.

I qui ès?, dons ni mes ni menys que el faraó Keops. Bé, un gós d'una amiga de la mama, que es diu així KEOPS.

La seva mama va marxar 5 dies de vacances, i li va demanar si podía quedarse a casa, i com encara que sigui un pis on vivím, aquí i cap tothom de bona voluntat.

Bé, la bona voluntat de no rondinar-li (cosa que em va costar un munt), i d'apinyarnos una mica per dormir.

O sigui, que aquests dies ens "espanchurrabam" així

ei ¡¡¡ i la resta del menjador estava buida, encara haguessin capigut més gossos, ehh???

Pero si arrivan a haver més, el papa fot fora de casa a la mama, de ben segur, jejejeje.

Dons va venir a casa, per un motiu, a la mama, no li agradan les guarderies per gossos, (respecta a qui vulgui portarlos allí) pero com el caliu d'una llar amiga no hi ha rés.

( i d'aquesta manera va suplint la manca d'un company per a mi, amb el okupa i el faraó)

NO HI CALEN LES PARAULES, ON ENS HAN DONAT TAN D'AMOR

OHHH ¡¡¡ MANDRA MANDRA

si si, la mastressa es una mandrosa de "mucho cuidado" l'ha de coses que vull explicar i mai te temps per escriure, pero aixó si, per escriure en els blogs dels altres sempre te temps, grrrrrrr ¡¡¡¡

avui escriu per que tots veieu el tall de cabell que m'han fet:

- JO ¡¡¡ QUE TINC AQUESTA MATA DE PEL TAN MACA ¡¡¡¡¡

m'ha deixat pelona pelona.

Per cert, aviat faré una foto del meu amic okupa (el Teddy) que l'han operat d'una pedra a la vesícula i renoi ¡¡¡ quin pedrot, ara ja s'està recuperant, pero pobret té mala sort, ara l'han trobat un adenoma a la hipófisi, i d'aixó no el poden operar, pero amb medicació diuen que pot tirar anys.

aixó espero, perque em fà molta companyía.

A la mama, ja l'hi agradaria tenir un altre gosset, pero el papa diu que no, que no hi ha espai.

Snifff ¡¡¡ es el problema de viure en un pis no gaire gran.

JA FA MIG ANY

En aquests dies, la màma, ha llegit dels blogs dels seus amics, els records d'aquells animalons que ja ens han deixat, i que no oblidarem mai.

Pero ella, vol amb aquest escrit, animar-los, perque es cert que uns ens han deixat, pero d'altres com jo (en HANSON) ja porto mig any d'extra en la meva vida.

Si no hagués estat per la Vivi (que em va veure al parc enmig de la gespa i em volia mossegar) i la màma que em va agafar, ben segur que no hagués sobreviscut aquell 7 de novembre de l'any passat.

De fet, fa molt poc, la màma va trobar un hamster petitet aprop d'on jo vaig apareixer, pero amb pitjor fortuna, per desgracia en aquest parc aprop de la font de la Gripia, abandonan tota mena d'animalons.

Sé que ni jo ni la Vivi substituim els que ja no hi son, pero es cert, que tots tenim cabuda en els cors de la bona gent.

Gràcies a tots els que feu l'esforç de recollir-nos, estimar-nos i cuidar-nos fins que ens arriba l'hora de marxar al cel dels animalets.

Gràcies de tot cor.

GOS ROBAT A BARCELONA

HOLA A TOTS, NAVEGANT PELS BLOGS HE TROBAT EL MISSATGE QUE HAVIEN ROBAT AQUEST GOSSET, M'HE PERMÉS LA LLIBERTAT DE TRANSFERIR AQUEST MISSATGE, PER ELS QUE ENS LLEGIU, L'HI POGUEM DONAR UN COP DE MÀ.

Gos robat a Barcelona!
Hola a todos/as os envio este email con datos y fotos de mi perro que fue robado el dia 09/01/08 en Barcelona centro ciudad..Estaba atado delante de una tienda mientras comprava, PORFAVOR SI LO VEIS LLAMARME AL 699.324.699, me llamo Marta y estoy muy preocupada. El perro se llama URKO en la foto podeis ver como es. Su nº de chip es : 985120022510621, porfavor ayudarme en difundir su cartel, os lo agradezco, MUCHAS GRACIAS.

PROVA DE FOC

Si, avui ens em decidit, la meva amiga i veïna, i jo; a fer la prova de foc, en que consisteix?

Sencillament, a deixar a la Vivi, en mans de la meva amiga Eladia (mare del okupa Teddy, que ja vaig parlar temps enrera d'ell).

Es la primera vegada que la Vivi es queda amb una "desconeguda" tota la tarda, i com no podia ser d'una altra manera, s'ha portat d'alló mès bé :

- no ha bordat darrera la porta quan sentia un soroll (només plorava)

-quan han sortit a passeig, ha anat al cantò de Na Eladia, sense tirar de la corretja.

- A la seva pitjor enemiga del barri (la Tina, una bóxer, grossa i grunyona com poques) ni l'ha bordat, n'hi la fet ni càs.

El primer que he dit, quan m'ho explicava Na Eladia era "LA GOSSA QUE LA VA PARIR ¡¡¡¡"

Amb mi, grunyona, rondinaira, em treu les dents, Ahhhhh ¡¡¡ pero en mans d'un extrany, es la gosseta mes dolça i mes bona del món (es mas falsa que un duro de chocolate ¡¡¡¡¡)

Peró es tan maca........

EN LUCK

Avui parlaré d'un altre arreplegat de la familia.

fa 9 anys la màma de la meva màma, o sigui , la iaia, va recollir de Sant Hipolit de Voltregà (on té la segona residencia el meu tiet Toni) un siamés fill d'una gateta del barri (la Filomena)

Aquest gatet, era el mès petit de 4 germans, "patizambo", cua curta i torta, miolador com pocs, i un trós de pà.

Sempre era l'últim en menjar de la camada, i estava pobre esquifit.

A la iaia l'hi va donar penar i el va recollir (menys mal que se l'hi va acudir fer-ho) perque poc després van enverinar els gatets, i tots exepte el Luck, que ja estava a Barcelona, van morir.

Ara ja té 9 anys, està fet una bola, miola per tot, mossegar les cames de la iaia, perque l'agafi en braços, que es el que més l'hi agrada, passejar pel passadis de casa al damunt de la seva mastressa. A vegades la iaia s'emprenya amb ell per lo pesat que es possa, pero ho fa amb la boca petita, perque en el fons, l'hi es una gran companyía i l'hi fa fer molt exercici.

Aquí el teniu. Jo quan vaig a Barcelona, em torno boja per olorarlo, pero el gamarús no es deixa i em bufa.

TEMPS D'ABSENCIA

Està clar, que jo sóc incapaç d'escriure, i mireu que ho intento, pero amb les potes peludes m'es imposible.
I la mama, quan baixa la guardia, no es capaç d'escriure ni una linea explicant que es el que faig, encara que tampòc es que hi hagin gaires novetats.
Quan es possa al damunt al Hànson, tot el que faig es intentar mossegarlo (carn fresca ¡¡¡¡¡ jejejeje) al Teddy , continuu intentant que no es pugi a les barbes, encara que cada cop més, va asolint mès espai a casa, i ara ningú li diu rés per que es puja al sofà.

L'única novetat es que m'ha comprat un nou collar que tè 6 lets vermells, i quan es de nit, els encenen per anar a fer el volt, i "punyets" semblo una ambulancia amb potes, nomes em falta la sirena.

Espero posar-me al dia, en els blogs en els que tinc peluts amics i que la mama continui escrivint el que penso (algun dia l'hi mossegarè el nàs, a veure si així aixeca aquest ànim)

moltes llepades per tots els que esteu pendents de les meves malifetes.

OÑA ZILEF

ELS ARREPLEGA BITXOS - HANSON

Dons si, els pàpas també es dediquen a arreplegar bitxos estranys.

Farà unes 3 setmanes, que sortin a fer la volteta, vaig anar de pet a olorar i mossegar, un ratolí blanc (d'aquells de laboratori, pero a l'engròs) que hi havia a la gespa. La màma no em va deixar mossegar-lo, jo volia saber si era de debó o era un peluix, pero no em va donar temps, que ja la mare l'havia agafat amb les seves mans.

Ja era de nit, i com no teniem gabia per deixarlo, el van posar a dintre de un gibrell , amb un drapet, menjar i aigua.

Al dia següent ja tenia preparada una gabia amb tot el que necessita un ratolí, pero clar, un ratolí de laboratori de mida de cobaya. Es diu Hanson, en record al primer ratolí que va tenir la mama, que es deia Hans, pero com ja he dit es tan grandot (farà un pam de rata més un altre pam llarg de cua) que el papa va dir que era un Hansón.

En aquesta foto no quedem gaire afavorits, ja hi posaré alguna que estiguem més guapos.

Quan la mama el treu de la gabia perque paseig-hi, jo intento mossegarlo, i ell l'únic que fà es llepar-me la trufa (puaggggggggg :().

CENTRE DE DIA

Si, com ho llegiu ... casa meva s'ha convertit en un centre de día, per gossos iaios.Com que no li falta feina a la meva mare, ara de día es fa càrrec del gos de la veïna, en Teddy.

Un Snouzer nan, rondinaire (com jo) pero molt bon jan.

Es com la meva ombra ,allà on faig pipí, allà que fica ell la trufa, fins el dia que el mulli, que ja veurem , si li quedarà ganes de posar-la darrera meu.

A més, es fa el xulo quan sortim al carrèr, bordan a tot gòs vivent, clar, com sap que jo el defensaré..... que per aixó es del meu ramat.

l'únic que m'empipa es que a casa, corre a menjarse el meu pinso, deu ser que es mes bó que el d'ell, com ell pren un d'especial per orinar...

Pero m'agrada tenir-lo a casa, així també tinc companyia "perruna" i podem criticar els gossos del barri.

SI JO POGUÈS ESCRIURE A MÀQUINA ...

Si si, dic bé, si les meves potes em deixesin escriure, segur que ho faría més seguit que ho fa la meva màma.

Bé, ultimament està una mica tristona, ella em diu que l'hi dol molt veure com n'es la gent de salvatge, egoiste i materialiste.

Però jo li dic, que llegeixi aquests blogs nostres que em possat en marxa gràcies als nostres "papas humans", que sense vosaltres segur que estariem encara a la gossera o perduts per aquests mòns de Deu.

I que cada cop, sou més i més que teniu aquest amor vers nosaltres i que transmeteu aquest amor als vostres fills , a poc a poc aneu obrint camí a l'estima i el respecte per els altres essers vius.

Potser la meva màma no ho veurà, pero estic segura que les generacions que vindràn cada cop més seràn mes HUMANES en el únic concepte que per mi té aquesta paraula (HUMANITAT).

I per aixó us vull donar les gràcies, animalons de dues potes, per estimarnos, cuidarnos i fer de nosaltres uns amics que no us fallarèm mai.

Paraula de gòs.

JA EM TORNAT ¡¡¡¡¡¡¡

Hola a tothom:

Ja estem a casa, desprès d'uns dies d'esvarjo en el Pallars Sobirà.

M'ho he passat molt bé, bordan als cavalls ferèstecs, les ovelles, a d'altres gossos, epsss¡¡¡¡ pero quan trobava un gòs d'atura com jo, em dedicava a ensumarlo i a bellugar la cúa (al cap i a la fi , es família meva)

He fet alguna malifeta, pero la veritat (segons els pàpas) m'he portat força bé. Clar, també no em estat sols, perque ens vam reunir amb part de la familia de la màma, i tenia que fer el paper de gòs obedient ;).

En aquesta fotografía estém tota la colla al llac de Sant Maurici, aquest dia vaig caminar tant i tenía tanta gana que fins i tot vaig menjar pà ¡¡¡¡¡ Jo que mai menjo pà sol, perque m'he tornat molt sibarita, prefereixo el salami, el formatge, el melò, pero pà sol ¡¡¡¡ Mai ¡¡¡

A més a més, he nadat com una "boixa", m'agrada molt l'aigua i nedo molt bé, encara que desprès com em seco al sol, faig una miqueta de "farum" i la màma acaba possant-me colònia (i aixó em desagrada molt) amb lo bó que es la olor natural d'una ¡¡¡

Aquí estic nedant amb el pàpa

Estany de Montcortés,

TANCAT PER VACANCES

Hola families i amics:

Marxem de vacances, els papas em duràn al Pirineu, perque conegui els meus "ancestros" .

Quan torni, prometo escriure i explicar quines tortures m'han fet ;). perque ja veieu que ha sobre em fan carregar amb les meves coses, grrrrrrrr ¡¡¡¡¡

fins aviat

Llepades i mossegadetes per a tots

Les raons del meu caràcter

Bé, ja es hora que entri en matéria.

Jo sóc una gossa molt rondinaire , rondino per tot, quan vaig a menjar a la nit, m'espero a que acabin de sopar els papas (no fos càs que caigui alguna cosa bona per menjar de la taula....) i quan han acabat, pujo a la "rinconera" que tenen i m'hi posso enmig d'ells, esperant que la màma doni un copet a la taula, i ja marxo rondinant a menjar el pinso que ja fa estona està en el gibrell (de fet, mai m'el deixen buit), perque soc tan presumida que menjo el justet per estar "gilda".

M'agrada beure aigua del bidet (oi ¡¡¡ que recorda una font?) i quan la màma em neteja els bigotis perque no goteixin, també li rondino.

Rondino quan venen gossos a ensumarme el culet i quan em respallen els papas..... de fet estic pensan que no hi ha rés que no em fasi rondinar ;)



Al cap i a la fi, sòc gòs d'atura i normalment som una raça esquerpa amb la gent i amb altres gossos (encara que jo amb els humans em duc de maravella) i em sembla que el bonàs del Pirata es dur bé amb tothom (jo de fet, ja he tingut el plaer de esbroncarlo la vegada que el vaig conèixer)



Pero els veritables motius del meu caràcter es que si m'havia de dedicar al ramat, no es llògic, que els pàpas em fasin aixó:

SI si ¡¡ soc jo, quan vaig arribar em van pelar com si fos un xai, i la màma es creu Llongueras quan caig en les seves mans.

Si us plau amics, no rieu massa.

La blanquita ( la gateta dolça)

Aquest tercèr capítol dedicat als animalons que fisicament ja no hi són entre nosaltres, està dedicat a la Blanquita.

Jo no la vaig conèixer per questió de dies. Tenía uns 14 anys quan va morir, els papas m'han dit que era molt dolça i que s'anava amb tothom.

L'hi agradava que li gratessin la "panxolina" i la seva joguina preferida era una boleta de paper d'alumini, amb aixó era més feliç que un "xinxol"

La va recollir quan era petitona el meu germà David, i encara que al principi el pàpa no volia animalons (perque savia que l'hi tocaría en ell cuidarlos), al final se la van quedar.

Quan la màma la va conèixer, tenia ja uns bonys molt grans en els mugronets i l'ha va portar a la Gemma "la gatóloga" i li va dir que aixó s'havia d'extirpar urgenment, si no, no arribaría a l'estiu. I la van operar, pero malgrat l'intent de salvar-li la vida, va sobreviure fins a la tardor, pero el 11 d'octubre van tenir que decidir el que ja us podeu imaginar.

El pàpa, no va poder anar al veterinari, i la màma la va portar i va estar amb ella fins el darrer moment. El pàpa (aixó m'ho va explicar la máma) es va quedar plorant al sofà desconsoladament (ella no l'havia vist mai tan trist).

I 12 dies després d'aquest fet, vaig arribar jo a casa, a fer malifetes.

vull fer també menció del noms al menys d'altres animalons que va tenir la màma, que encara que han passat molts anys ella s'enrecorda d'ells amb molt de carinyo (la mama es molt sensiblona)

Hans i Robert (2 ratetes blancas), Smith (un hamster), una sergantana, pichín (una cadernera), 2 periquitos, 2 canaris i Neptuno (un daphne que va durar 8 anys)

ahhhh i que no s'he m'oblidi, te apadrinats 2 gossos més.

La primera gossa (la Tula)

Aquest es el segón capítol, aquest pertany a la Tula, ella va ser la primera gossa que la meva màma adoptava, ella va ser el motiu que jo fós adoptada pel pàpa, perque si arriva a ser la màma qui ho hagués fet, segur que hagués estat un gós fet pols, o molt vell o molt deteriorat. I per que ho dic aixó? dons perque la Tula tenía 18 anys quan la van abandonar i quan van demanar urgentment¡¡¡ que algú la recollís, i allí estava la màma recollint un gós mig cèc, amb una hernia discal i sorda com una tàpia.

Només va compartir casa amb la Mishina uns dies, perque deseguida la gateta va morir, i la Tula va estar amb la màma 1/2 any més, fins que el 28 de juny la Gemma (la nostra "gossóloga") li va recomanar que la sacrifiqués per lo molt que patía (de fet, van estar a prop d'una setmana en vetlla, calmant els plors de la Tula pels dolors que tenía)

La màma està contenta amb mi, perque jo no faig com ella, perque totes les necessitats les feía a casa, i no tenia lloc especific, o sigui, on li petava (crec que no ha fregat el terra tan la màma com en aquella época)

A la primavera d'aquell any 2004, els pàpas s'en van anar a viure junts, la màma va portar la Tula i el pàpa la Blanquita (una gateta), que feia 14 anys que la tenía . O sigui, que la Tula va estar sempre acompanyada de gats. Pero aixó serà el propèr capítol.

In Memorian

Com anem ????

Com us deia ahir, durant tres capitols, dedicarè un per cada pelut que ha passat per mans dels meus pares.

Avui parlarè de la Mishina.

Ella va ser una gateta molt independent que va fer companyía a la meva màma durant 18 anys. Va ser recollida per uns amics del meu tiet Jordi a Girona, i la màma (bé, el tiet Toni la va endur a Barcelona dintre d'un cistellet ) per donar-li en ella (només tenía 2 messets).

Era molt llesta i jugava amb un cap d'un peluix com si fos un gosset, la màma li tirava i ella el recollia i li portava.

No li agradava els nens, i quan els veia s'amagava o bufava, i només perque una vegada el meu cosí Enric li va ficar el dit al ull (quina poca paciencia ¡¡¡¡)

Oi, que era maca? quan tenia a prop de 18 anys, els ronyos van començar a fallar-li i avans que patís més del compte, la màma va pendre la decisió més dura de la seva vida (qui li hagués dit, que aquell mateix any 2004, tingués que pendre la mateixa decisió 2 cops més)